
De bailes d’entrepressas dei braias negras sarradas, dei cauçaduras ponchudas, dei peus gominats e de l’anar cochós leis an remplaçats. Lo bus 35 arriba sota l’imòble dei Dòcks, ara sèti de mai que d’una societat, vos menarà ailalin fins qu’a la fin de Marselha, veiretz ce que rèsta dau pòrt : lei cais se veson plus en causa de baranhassas, mai lei batèus gigantàs dau terminau dei crosieras, òc.
Après un moment, d’un còp intraretz dins l’ Estaca , la mar serà esconduda, puei entre lei veituras mau rambadas e lei scooters davalaretz fins qu’ai barracas de chichi-fregits, e veiretz d’un costat lei masts qu’ondulejon, e de l’autre lei carrieras que pòdon vos menar amondaut pròche d’una anciana peiriera. A l’Estaca dei Riaus , la limita de Marselha, vos aurà faugut mai de quaranta minutas per li arribar.
Es pièger per anar dins de quartiers coma leis Aigaladas, o mai dau costat dau Castelàs, o encara au camin de Gibas, monte s’auçan leis estancis de l’ostalàs deis asseguranças socialas. Anar au 38 La Vista serà pas mai aisat.
Le tram et le métro jusqu'au quartier d'affaires, un simple bus pour les quartiers populaires

Marselha a crenta de sei quartiers Nòrd. 250 000 personas li vivon coma s’èron au defòra d’aquela ciutat que chanja lèu sota lei uelhs de seis abitants.
Es aquò que voudriá chanjar lo premier menistre. Au mens, es aquò qu’es vengut dire amé mai que d’un menistre de son governament a Marselha la setmana passada. Rèndre mai equitable lo territòri, escafar un pauc la malediccien d’èstre naissut de l’autre costat de l’estacien de trins d’Aren. Qu’a ditz.
L'Etat promet des milliards mais pas pour réparer la fracture territoriale marseillaise
Ailàs, se vist de Matignon, semenar de milliards a Marselha sembla benlèu tot resòuvre, vist despuei Marselha, se pòu demandar monte faràn tèsta aquelei dardenas.
La màger part pagaràn en veritat una estacien de trin soterrana sota Sant Carle. Un projèct que dejà siguèt anonciat, e qu’es vòugut segur per confirmar la pausicien vòuguda d’una capitala regionala : se trata d’atrivar un tèrç de mai de viatjaires chasca annada.
Mai quid d’aqueleis abitants, qu’an e qu’auràn mens d’oportunitats que leis autres, perqué amolonon lei retards d’escolaritat, de gents que lei pòdon pas ajudar dins lo trabalh escolari, l’alunchament dei luecs monte se crean leis emplecs, un accent o una color de pèu que leis ajudan pas au moment d’una entrevista d’embaucha, e, per mai que d’un una adreiça postala qu’esfraia : la Castelana, la Visitacien, lo Plan d’Aut , lo Pargue Bellevue e tant d’autras.
1997, chance avortée pour un Nord enfin pleinement Marseillais

Pasmens, en 1997, alòr que se parlava dejà d’esperlongar lei linhas dau metrò, Jan Claudi Gaudin, alòr premier cònsol despuei dos ans pas mai, decidèt de pas anar mai luenh que l’ultima estacien nordica, Bougainville, pròche d’Aren monte lo pòrt, de relargs d’entrepresas quimicas e una preson per estrangiers marcavan la frontièra sociala au dintre de la capitala provençala.
Era l’annada dau lançament d’Euròmediterranèia, l’Establiment public que deviá transformar Marselha. E que va fa, sènsa que sieguem segurs qu’es per lo melhor, valent a dire per totei. Era l’annada tanben que la gaucha s’entornèt au poder quasi per suspressa, perqué lo president Chirac aviá mancat son còp, que se voliá una Assemblada nacionala obeïssenta.
Marselha, per tocar leis ajudas que demandava son premier cònsol, auriá degut ne’n passar per aquela tòca sociala que ne’n voliá pas.
Es que la bòna societat li fa paur aqueu melting-pot a la bresiliana, qu’es la tòca de Marselha de tot temps, alòr meme que l’a « venduda » per averar lo titre de Capitala Europenca de la Cultura en 2013. Mai entre projèct de societat e comunicacien, li a una diferéncia.
35 000 heures perdues en embouteillages
Rèston lei empachas ligadas a un sistèma de transpòrts que va mau. Ne’n testimoniá lei embarràs croniques deis autorotas d’Ais e d’Aubanha, monte siguèt pas manco possible de reservar una via per lei autocarris.
« L’aviáu prepausat a la fin deis annadas 1990 » que me ditz un ancian director de l’Equipament. « Mai lei conseilhiers generaus que venguèron a Marselha amé son menaire ne’n an pas vòugut ».
Au mes de febrier nos va disiá, pasmens, lo delegat regionau dei Transpòrts, l’ecologista Joan-Ive Petit : « lo tèmps d’embarràs créisse totjorn que mai. Un trabalhaire que vèn chasque jorn sus l’autorota entre Ais e Marselha pèrde dètz jornadas entieras l’an dins aquelei taps. Se calam, n’en perdrà 17 en 2023, que dison leis estudis. Leis alentiments au dintre de Marselha nos valon chasque jorn 35 000 oras. ».
A l’interior de Marselha es, de còps que li a, encara pièger. Cu assaja d’anar ai Camoins despuei l’ Estaca , o a Beumont despuei Sant-Lop amé lei bus farà ben de s’armar d’un termòs ! Se vòu anar ai Fabretas o ai Castòrs de Servieras , li faudrà en mai d’aquò se provesir d’un entrepan.

Despuei un an, la quasi totalitat d’aquelei vivon dins la paur d’èstre ligats ai decisiens de la ciutat-centre, que reclama de mejans per son desvolopament. L’Estat que mena de miliens, e meme de miliards, lei farà per partida pagar ai ciutats monte se refugián lei bèus revenguts que fugisson Marselha.
Mai coma lei faire participar, maugrat que 82 000 viatjaires intran a Marselha chasque jorn que vènon d’aquelei comunas ? Es la lèi que li farà finalament obligacien, puslèu qu’una concertacien.
E, am’aquò, lo premier menistre aurà solament parlat d’esperlongar lo tram vers lo nòrd de la ciutat, sènsa que, au contràri deis agençaments de la gara Sant-Carle, aquela anóncia siegue seguida de la mendra assegurança.
La muralha sociala invisibla entre lo centre actiu de la ciutat e son nòrd estatique aurà encara un bèl avenir, au còntra dei populaciens que s’amolonan entre ciutats HLM e vilatjons deseritats.