
Aquel eveniment internacionau a perdut son partenari màger, esta annada, amé lo desengatjament de Vivendi, que sosteniá lo Festivau despuei .
Aqueu a poscut pasmens lo remplaçar per Altarea Cogedim, un promotor internacionau de centres comerciaus, ostalariás e autrei burèus.
Mai la crisi passa per aquí, que lo Festivau a reduch sei otís de comunicacion, coma lo CD qu’amolonava de musicas entendudas sus la scèna sestiana, que degun trobarà en 2015.
Am’un budget de 22,3 M€, qu’un gròs tèrç es pagat ‘mé leis entradas e la venda d’espectacles, es quand meme carmeme per 37% que leis ajudas publicas li permeton de viure e de jugar son ròtle, crear.
Quatre creaciens d'operàs o espectacles d'operàs

Amé Le Monstre du Labyrinthe, que se dona lei 8 e 9 de julhet, vaquí una òbra de comanda au compositor britanic Jonathan Dove, que serà d’alhors creada tanben en Anglatèrra e en Alemanha, dins tres lengas, e que sa tòca es de faire cantar lei amators de mai que d’un còr. A z-Ais, n’avèm ja parlat.
Amé Spectres, es la coregrafa provençala de tria Josette Baïz que metrà en movament cent dançaires e autant de musicians, per aquela revista de matagòts que vanegaràn entre leis univèrs musicaus de Britten, Crumb o Mozart, entre autres.
Omenatge ai festivaus dau Sud

Produccion de l’Acadèmia dau Festivau (son escòla de talents), Svadba (maridatge) es un operà per sieis votz de fremas, que cantan a cappella. Òbra d’Ana Sokolovic (una joineta naissuda en 1968), nos parla de l’ultima nuech de Micica, que se marida lo lendeman, e que va premier festejar entre colègas. Una dei tòcas d’aquel operà de chambra es de revisitar la musica folclorica est-europenca.
Fòra d’aqueleis operàs, òbras ancianas o creacions, aurem d’espinchar lei vespradas consacradas ais autrei festivaus dau Sud, aqueu d’Essoira (Marròc) e de Baalbek (Liban), que li convida sa sòrre sestiana.