
Lo que demòra ganha adonc la partida.
A Nimes, se tracta dei targas «lengadocianas». «Fau doás barcas, grossassas, menada per uech vogaires e un cap timonier. Darnier, s'i tròba una tintena ont se ten lo targaire, embé sa lança e son pavés» explica Joseph Bense, president de La jeune lance graulenne.
«Un cop començat, non se'n pòu plus passar»

David, mai vièlh e mai acostumat de la Fèria de Nimes, es «lo promier de la familha a targar».
Pivelat per lei grands targaires, comencèt aqueu jòc a 4 ans. «Se debuta per s'alestir ambé lei collègas e es ambé leis ans que s'ensaja d'aver de resultas, qu'aquò ven seriós» .
Dins lo cai de la fònt, l'environament es especific. «Es diferent, que lei barcas s’avrivan de près, lo public es en autor e lo timonier a de mau dins un encastre estrech» admetèt David.
Copa Santa, solèu e tròp de monde
E çò simple, per lei targas de la Fèria, lo monde se lèva d'ora per aver lei melhórei plaças.
Fòrça familiau, lo public es subretot nombrós. Tròp nombrós, que ben de gents non i vesián ren.
Lei parets dau canau porgissián pas pron d'espaci. En defòra dei corridas, s'i vei rarament tant d'espectators per una manifestacion tradicionala de Feria.
«Èra tròp bòn !» cridèt lo pichòt Adrien. Son paire, David li prometèt d' «i tornar l'an que ven». «Es ben qu'una bèla tradicion se fague a la fònt de Nimes» ditz lo que venguèt per lo promier còp.
Mai luènh, una autra familha, fidèla dei targas. «S'i menan leis enfants qu'es un biais de lei faire participar a la Feria» expliquèt Gregory, paire de familha. Au joine Arthur, que voliá «èstre remaire», li «agradèron fòrça lei targas, subretot quora tombavan».
Solèu, Mistrau, Copa santa, picaments e tension de jòcs definisson aqueu diluns de Pentacòsta.
NimesencS e autrei tenián a veire una tradicion qu'es pancara lèsta de tombar a l'aiga...