
La nau bastida vèrs 50 après JC , lei afogats de l’Institut d’Estudis Occitans convidon lo monde a la vesitar dimenge 2 fébrier, accompanhats per l’istorian Felip Rigaud.
« Segur qu’es una excepcion » que nos ditz, « e una nau coma aquela nos en ditz mai que mai sus lo biais de lei bastir, e dau gaubi de nòstrei rèires. »
Per exemple, fau saber qu’es un meme sapin que fa lo flanc d’aqueu batèu de 31 mètras. « Deviá faire sei tres cents ans e quarante mètras d’autur » precisa Sabrina Marlier, l’arqueològa encargada de mission dau Musèu, que seguis lo trabalh de descubèrta despuei 2006.
Lo sapin deviá venir deis Aups o d’Auvernha per radelatge. « Una tecnica que lei Galò-Romans conéissavan deja e que puei s’es praticat fin qu’au siècle XIX » sotalinha Felip Rigaud.
Reste à localiser le port maritime où venait charger le chaland
Auriá fa naufragi d’un còp, cargat de pèires, e au moment de grosseis aigas. Tot aquò seriá l’explica de sa bòna conservacion. Cubèrt de fanga subran, auriá coma aquò poscut passar dos mil ans.
E es pas impossible qu’anava fin qu’a la mar per cercar lei marchandisas vengudas d’autrei país, dins un pòrt de mediterranèia « que leis arqueològues an pas encara trobat, mai que sariá ai Santas Marias o a Fòs » aponde Sabrina Marlier.
Aquela descubèrta dei gròssas aurá fa trabalhar una trentena de scientifiques per quasi detz ans e progressar la conéissènça d’aquela epòca romana. E es pas acabat.
Per la vesita en provençau dau dimenge 2 de fébrier
Lo rendètz-vos es a 2 oras e mièja de l'après dinnada dins l'intrada dau musèu.