
Mai d'ara endavant que plòugue o non « l’estiu serà caud, e la plueja servirà de ren ». v’es dich !
Una referència : 2004. Aquel an i aguèt mai de cent jorns sensa plueja druda . As Ais, per exemple, la manca d’aiga es de 200 mm a respèct d’una annada normala. Pasmens, l’i aguèt cent mm de mai que l’an 89, un dei mai eissuchs .
Una cauva es la secaressa, una autra la calorassa . Per definir aquela, fau premier un gròs caud e segond que rèste de temps. 37° tres jorns de temps es de calorassa, pron per cantar lei litanias de Sant Aigós que sa varianta modèrna es de publicar lo nivèu l’alerta. E comprendretz bèn que de nivèus d’alerta n’i a de diferents d’un despartament a l’autra, d’abòrd qu’a Lille es mens costumier lo caud que non pas a Niça.
Preveire l'una, s'imaginar l'autra

Per clavar, la dòna de la meteò apondriá, d’aquesta passa, que « sabèm pas se l’i aurà una calorassa longassa en 2019, mai çò qu’es segur, es que au sègle XXI la temperatura mejana aumentarà de 2 a 5°, segon que l’efèct de serra serà ò non entraversat. »
Siam mau. Totei a vòstrei ventilators, am’una botelha d’aiga congelada davant !