Segon l’estudi « lei fremas naissudas dins un país d’Africa subsahariana an un taus de « seguiment inapropriat » ( per exemple un seguiment iniciat delà de quatorge setmanas après la cessacion dei menstruas) pron aut, arribant a 35%, còntra 17% per lei fremas naissudas en França ».
L’estudi adonc suggerís que lo mitan sociau, l’isolament e l’educacion diferenta dei fremas embarassadas, naissudas en Africa sota lo Sahara, podriá èstre la fònt màger de l’auça de mortalitat infantile despuei quinge ans. E de renforçar l’idèa quora ditz que « la part de novèu-nats am’una maire naissuda fòra França a aumentat (èran 19,5% mai entre 2010 e 2014 puei de 23,6% mai entre 2015 e 2022), ce qu’auriá « afectat a l’auça lo taus de mortalitat infantile. »
Nàiser ai DOM arrisca mai qu'en Metropòli

E encara un còp, s'ajaçar a Paris o a Mayotte aquò’s pas parier ; lei maires originaris dei Despartaments d’OtraMar, coma aquelei d’Africa son lei mai afectadas : Guiana, Maiòta, Martinica onte lei fremas son mai paures, tanben mai afectadas per l’obesitat avans la grossessa (22% còntra 14% en metropòli).
Ajustam que leis obrièras e emplegadas coma leis caumaires e « inactivas » son mai concernidas que lei fremas quadres, qu’an ja una esperança de vida de sèt ans superiora ai inactivas.
Rementem que avans 2011 l’estatistica baissava sensa relambi. La mortalitat infantile èra de 8,5 per mila en 1985, e de 3,5 en 2011. Lei rasons ? lo progrès de la medicina, mai d’avortaments medicaus, campanhas de prevencion de la mòrt sobda dau tinton . Totei causas que son, desenant , de l’òrdre dau passat.