
36 fremas de 18 a 55 ans volontàrias siguèron seleccionadas per aquel estudi, e despartidas en tres grope s. Lo premier manjava pron de iogorts, lo segond de iogorts especialament cargats en probiotics, que son mai o mens l’equivalent de nòstrei bifidus, lo tresen grope siguèt empachat de manjar aquélei produchs lachiers dins una experiéncia que durava un mes.
Lei cercaires de la còla de Kirsten Tillisch an trobat que la qualitat de la flòra intestinala jogava sus lei fonciens cerebralas, que podién modificar.
Aquélei qu’avién manjat de iogorts ai probiotics vesién demenir l’activitat de son cortex sensoriau e insulari ; es aqueu darrier que jòga per mai o mens d’agressivitat. Un demeniment de l’activitat de son malhum cerebrau que jòga un ròtle per bailejar leis emociens.
Per analisar l’activitat cerebrala, d’imatges per ressonança magnetica foncionala siguèron realisadas avans e après lei quatre setmanas que durava l’experiéncia.
Leis intestins mandan de sihaus au cervèu

Puèi, an questionat lei cercaires californians : quid de l’efècte deis antibiotics sus lo comportament ?... Verai que túon la flòra intestinala.
Mai fins ara degun s’es demandat coma lo comportament deis òmes, eu, serié dependent d’un o l’autre aliment…Es urgent, segur, de confidar ai cercaires marselhés, niçards e tolonencs un estudi sus lo comportament deis òmes e dei fremas un còup manjats bledas, alhòli e sopa au pisto !