
« Ansin au siècle XIX, quand l’industria n’en vòu, d’obriers sensa gaubi particulier, vènon d’Itàlia, onte son païsans, e a bòudre . A la fin dau siècle, quand lo govèrn vòu organisar tot aquò e li donar una briga de confòrt, elei s’en garçan que vènon amé sei pròprei filieras. Ben diferenta es l’ora d’ara ! Lo monde que vèn au nòstre fugisse guèrras e misèrias, autant dire qu’es pas tant chausida l’immigracien, mai per de qué faire ? Leis emplegar a l’ora de l’informatica e de la robotisacien serà una autra escomessa . »
Entre pèsta e bandas armadas la Provença vèn un desert uman

Li a de luecs, es lo cas dau país de Cogolin, onte alòr quasi setanta dau cent de la populacien a desparegut, mòrta o enfugida. « Lo Rèi Renat, per tornar metre en valor aquélei tèrras que son plus facturadas , a l’idèa de mandar de monde per convéncer lei païsans de Nàpols de venir au nòstre per li trabalhar la tèrra. E marcha ! Fau dire que lei condiciens son bèlas : pagaràn degun impòst pendent detz ans. »
Quand l'Italia vèn industriala, l'imigracien s'agota
Es a dire que l’immigracien italiana, au mens fins qu’au siècle vinten, aurà descadenat una xenofobia provençala qu’es pas de crèire. Lei piègers causas seràn impausadas a l’obrier cisaupenc, dau racisme ordinari fins qu’au progròm.
Pasmens tot aqueu monde, en generau e a chapauc s’integrarà ; èron crestians, e existissiá pas encara l’internet per li gardar lo liame permanent amé sa cultura d’origina.