
E fa l’unanimitat ben delà de sa familha politica de la gaucha comunista. Es ben per aquò que l’intellectuau e simplament l’òme autruista que siguèt totjorn estat, l’an festejat seis amics de toei orisons, a Seteme lo divèndres 7 de fébrier.
Glaudi Barsotti, despuei l’epòca qu’èra sòci dau Calen, avans que l’IEO representa l’occitanisme a Marselha, fin qu’a sei cronicas tot d’un còp pedagogicas e engatjadas dau quotidian La Marseillaise, l’avèm totjorn vist egau an’eu : un òme qu’escota e que buta a la ròda de totei leis iniciativas.
Es pas per ren s’es una referènci per tota una generacien de cantaires e animators occitanistas marselhès : Manu Theron, l’Ostau dau País Marselhès, eca…
E s’es de totei lei batèstas per la lenga (per eu, aquelei que la vòlon mesprisar o l’escartar son ren que de racistas), li a agut de moments onte son biais de faire siguèt essenciau.
Curiosité et engagement
Lo belèm, lo music-hall marselhès, lo roman negre, la cosina, ren escapa a sa curiositat ordenada e una tiera de polits libres, tant en francès coma en occitan, siguèt publicada aquí o ailà. Mai se rementam premier d’aquelei retrachs d’escrivans provençaus, especialament marselhès, que publicavan dins La Sartan o dins d’autrei revistas, que sens eu, nos serián pas conéissuts.
Per se’n rendre compte, faudriá re-editar son vielh recuelh « Antologia deis escrivans sociaus provençaus », onte mai que d’un per lo premier còp dins la novèla generacien occitanista, podiá comprendre tota l’importancia d’un Victor Gelu e d’un Clovis Hugues.
Fa quaqueis annadas, nos a congostats tanben d’una òbra mai personala, « Testimòni d'u niston de la guerra ». Auriam enveja de lo comparar am’un aubre totjorn que mai verd, mai un aubre resta tancat, alòr que Barsòtti avança amé son epòca, e meme marcha un pauc davant.