
Un còp sachuda aquela nuança, la nocion de « corredors de fuecs » es tras qu’utila ai secors, sens èstre l’ideau. Despuèi 1965, fuec per fuec, lo SDIS 13 abonda una basa de donadas qu’es la memòri deis incendis. « Puèi, s’un fuec nos ocupa, podèm tirar una carta que sarà una ajuda màger a nòstrei decisions de terrenc », insista JP Squillari.
Pasmens, au moment de sortir aquelei cartas, lo 26 d’avost a Orgon, au QG dei pompiers, que son quatre cents au pè deis Aupilhas, sei bailes devon constatar que lo ventàs fa passar lei « belugas » d’un costat a l’autre dei rotas, e meme dei terras monte pensavan dispausar sei engenhs per empachar lei flamas. Pièger ! Lei blats que venon tot bèu just d’èstre meissonats, an laissats cinq centimètres de palha bèn seca en terra. Es un vertadier combustible que va accelerar lo passatge dei flamas.
Un eveniment màger vèn en memòri de JP Squillari, per li far pensar que tot es possible. « En 1989 quand l’incendi s’es endraiat a Venturi, esperiam que lo vent anará plen Sud Est, e en veritat anèt plen Est, s’èra, per de rason desconeigudas, modificat aqueu jorn. » e percorrèt, en mens de dos jorns, tot l’adret de la montanha.
Modèles de propagation et simulateurs de feux

A l’Escòla Nacionala d’Entraïnament de Secors, l’Ensosp, pròche de-s-Ais-de-Provença, entraïnan una generacion de pompiers que venon de tota la França, e que, un estiu ò l’autre, s’entornaràn au nòstre per apielar lei secors locaus. Lo Sdis 13 e lo Batalhon de Marins Pompiers de Marselha dispauson mai o mens d’otís semblables de simulacion per comprendre lo fuec e son comportament complicat.
Es a-s-Ais que resta la pichona societat que concebe aquelei logiciaus que semblan de juec vidèò. Li dison CRISE (per CRisis Simulation Engineering). Aquela TPE (Mai que Pichona Entrepresa) de sèt collaboraires, a provesit a totei aquelei organismes de secors una plata fòrma de modelisacion que dison EVE. « Es un otís de realitat virtuala que reproduse en tres dimensions lo relèu, lei condicions d’evolucion d’un sinistre e lei mejans de secors que se tròbon sus lo terrenc » explica Emmanuel Vaucher, un dei bailes de la societat, qu’exista despuèi 2006.
Am’aquò, seissanta pompiers pòdon se formar en meme temps, e l’ecran fa ben vèire lo molonàs de camions rojas enviròutat de còlas en cendres. La vitessa dau vent, la preséncia, d’un riu o d’un ostau pòdon tot chanjar, e darrier son ecran, lo capolier d’un grop deu prendre lei bònei decisions. Se lo dangier aquí, es encara virtuau, fa fred dins l’esquina de saupre que se pòu darrier l’ecran, apprendre que son vesin es mòrt dins lei flamas… meme s’en realitat, es eu darrier l’ecran d’a costat !
Peu de plans de prévention des feux de forêt

L’agençament dau territòri resta lo mejan màger de prevenir e davançar l’incendi. Per aquò lei Plans de Prevencion Particulars d’incendi de forèsts (PPRif) pòdon bèn ajudar lei secors. Son elei qu’abaissan lo nivèu dei risques dau territòri comunau, enebissant per exèmple, de bastir aquí o ailà. « Per nosautrei, es sus una carta, de nivèus de risques » que ditz mai JP Squillari. « Lei risques li son, d’’ « excepcionau » a « feblàs », segon l’estudi que siguèt menada ».
Lo PPRif es lançat per leis servicis de l’Estat sus una comuna. Lo problèma es que, maugrat que Bocas du Ròse ague mai de cent communas, solament nòu an vist prescriure un d’aquelei plans particulars. E encara sus lo site de la Seguretat Civila, n’en podrètz vèire pas mai que dos.