Au mitan, l’unica victima, ai muralhas sensa fenestras, e sensa teulissa, onte Natalia e sei gents vènon trepejar lei teules que, ara, fan tapís. E esperar l’arquitècte. L’ancian cabanon ara villa fonduda a pas suportat d’èstre tant pròche dau polit bòsc dau vesin. Natalia lèva lo braç per far veire lo molon de troncs negres. Lo mistrau l’i a butat lei flamas amé tant de violença que lei fustas ne’n an cremat d’un còp.
« Ara fau veire se lo prefèct vòudrà ben signar lo permés de bastir ». Seriá pecat de laissar totei leis ostaus alentorn, e de sacrifiar aquela, mai…
Quauquei jorns puei, es a l’adrech dau Leberon, a La Bastidona, que lei flamas desboscaràn net sus 1300 ectaras. Un fuec de 19 kms de relarg que ren podrà aplantar, levat de Durença. Ara, quau rotla entre Peiròlas e lo Pont Mirabèu, pòu mirar, a man gaucha, l’espectacle terrible d’una Provença de cèndre. Aquí li a agut jusc’a sièis-cents pompiers a luchar, escagassats, fonduts, de badas.
Encara lei 19 e 20 d’avost l’incèndi a cremat 250 ectaras de bòscs « en relarg residenciau », ditz la radiò, a Carnós, onte de gents siguèron evacuats, e lo trafic dau camin de fèrre borrolat.
Amé lei quauquei dètz mila ectaras qu’an cremat en julhet e au començament d’avost entre País Niçard, Corsega e Provença de la riba de mar, vaquí l’unica rason de se felicitar : li a agut degun mòrt, e aquò ten dau miracle. Lei Canadairs, bombardiers d’aiga, son alassats per leis ans e lei missiens, mume se se ditz que podràn tenir encara quatre o cinc ans. Lei Trackers, elei, son bòns per lo degalh