
Per Evans, la diversitat linguistica es tant importanta coma la diversitat biologica. La rason fondamentala es que, coma lo ditz lo linguista H .Bernard, citat per l'autor, « tota reduccion de la diversitat linguistica demenís la capacitat d'adaptacion de nòstra espècia, perqué apaurís la serva de coneissènças onte podem posar. » (p. 42)
Per un autre linguista citat, J. Fishman, « es ren que quora cada collectiu adutz sa contribucion pròpria a la tapissariá de l'istòria mondiala, e quora cadun d'entre elei es acceptat e respectat segon aquela contribucion, que lei nacionalitats divèrsas finissan per obesir a un sentiment de reciprocitat, caduna estènt capabla d'aprendre e de tirar profiech deis apòrts deis autrei. » (id.)
Le sort des langues dépend de "batailles idéologiques"
Evans illustra sa demonstracion amé fòrça exemples - pron estonants - trobats dins de lengas pauc espandidas, que mòstran la diversitat e la riquessa remirablas dei parlars umans. En mai d'aquò, de lengas raras pòdon adurre d'informacions sus l'istòria d'un pòple, ò ajudar per comprendre d'escrituras dispareigudas.
Lei mejans tecnics actuaus permetan de collectar e de conservar de donadas audiovisualas. Mai çò mai important, de segur, es de gardar pron de locutors. Per aquò, ditz l'autor, lo sòrt de fòrça lengas depend largament « d'importantas batèstas ideologicas ». E menciona lo catalan coma exemple de la volontat d'aparar una lenga...