
Le renouveau viendra-t-il de la GenZ occitane (capture d'écran)
Que se passera t-il, et pourquoi, fin octobre à Villefranche-de-Rouergue, et quels espoirs soulèvent cette initiative hors institutions ? Entretien adapté en provençal à partir du languedocien.
Estela, coma es venguda l’idèa e de que n’en esperatz ?
Una còla de sièis personas s’ acampèt a l’ocasion deis Universitats òc d’estiu, e aqueu monde se diguèron que faliá tornar s’acampar fòra lei grands rendètz-vos d’estiu de l’occitanisme. Fins finala avèm vòugut una acampada a Sant-Affrica e trenta personas mai o mens s’i son retrobadas fa gaire ; li aviá una majoritat de joines de pas manco trenta cinc ans, emai de pas manco trenta ans, que per la magèr part èran pas dins d’estructuras onte trabalhan ja per l’occitan. L’idèa generala per elei siguèt de faire quauqua ren dins l’esperit d’Anèm Oc ! quora s’es espelit , en 2005-2007.
Amb aquò de monde que tocan pas de salari per ensenhar o partejar l’occitan ?
Non, son pasmens benvenguts, mai aquò es la tòca de monde que trabalhan pas dins d’institucions per l’òc. Son puslèu joines, e de memòri ai vist de musicians, de sòcis dau collectiu Dètz, de calandretas… e de monde que parlan pas la lenga mai que va vòudrián. Aqueu monde mai que d’un còp son fòra dau militantisme costumier. E assajam de pas personalisar la còla, de ben faire vèire qu’es una còla, justament. Aquò dich, lo militantisme mai que d’un còp nos prepausa l’ajuda, am’aquò l’IEO a Vilafranca a reservat lei salas, e n’i a d’autres. Mai basicament se siam dichs, fòra deis institucions, « se nosautres lo fasèm pas, quau lo farà ? e coma lo volèm, e qu’avèm la nhaca ! anèm ! »
Estela, coma es venguda l’idèa e de que n’en esperatz ?
Una còla de sièis personas s’ acampèt a l’ocasion deis Universitats òc d’estiu, e aqueu monde se diguèron que faliá tornar s’acampar fòra lei grands rendètz-vos d’estiu de l’occitanisme. Fins finala avèm vòugut una acampada a Sant-Affrica e trenta personas mai o mens s’i son retrobadas fa gaire ; li aviá una majoritat de joines de pas manco trenta cinc ans, emai de pas manco trenta ans, que per la magèr part èran pas dins d’estructuras onte trabalhan ja per l’occitan. L’idèa generala per elei siguèt de faire quauqua ren dins l’esperit d’Anèm Oc ! quora s’es espelit , en 2005-2007.
Amb aquò de monde que tocan pas de salari per ensenhar o partejar l’occitan ?
Non, son pasmens benvenguts, mai aquò es la tòca de monde que trabalhan pas dins d’institucions per l’òc. Son puslèu joines, e de memòri ai vist de musicians, de sòcis dau collectiu Dètz, de calandretas… e de monde que parlan pas la lenga mai que va vòudrián. Aqueu monde mai que d’un còp son fòra dau militantisme costumier. E assajam de pas personalisar la còla, de ben faire vèire qu’es una còla, justament. Aquò dich, lo militantisme mai que d’un còp nos prepausa l’ajuda, am’aquò l’IEO a Vilafranca a reservat lei salas, e n’i a d’autres. Mai basicament se siam dichs, fòra deis institucions, « se nosautres lo fasèm pas, quau lo farà ? e coma lo volèm, e qu’avèm la nhaca ! anèm ! »
Lo debat d'en premier, e lo debat puei...
Adonc s’agis de dos jorns per se retrobar e charrar dau possible (e de l’impossible fins qu’ara) per l’occitan. Mai de que n’en esperatz ?
Sabèm pas ce que n’en sortirà, mai ressentèm l’urgéncia. Am’aquò per exemple, a Vilafranca, re-bastirem l’ostau de Joan Petit, que la simbolica lo monde podrà l’entendre ! Cresi que sabèm que fau faire quauqua ren, que faire viure la lenga demanda un envam .
Brevament, de que se debanarà a Vilafranca ?
Lo programme es vesedor sus l’internet e lei malhums sociaus, mai en resumit li aurà d’ataliers de cant, de passejadas en vila que baileja una associacion istorica, farem un repàs plaça de la Collegiala, e de conferéncias e débats sus « una lenga per totei », « coma aparar lei lengas popularis », lo colonialisme, eca. Puei de coralas, balètis… e – important ! – l’Amassada Generala de Carrièras Òc, ce que nos dirà mai ce que lo monde vòu per l’avenir d’un movament qu’ endralham .
Sabèm pas ce que n’en sortirà, mai ressentèm l’urgéncia. Am’aquò per exemple, a Vilafranca, re-bastirem l’ostau de Joan Petit, que la simbolica lo monde podrà l’entendre ! Cresi que sabèm que fau faire quauqua ren, que faire viure la lenga demanda un envam .
Brevament, de que se debanarà a Vilafranca ?
Lo programme es vesedor sus l’internet e lei malhums sociaus, mai en resumit li aurà d’ataliers de cant, de passejadas en vila que baileja una associacion istorica, farem un repàs plaça de la Collegiala, e de conferéncias e débats sus « una lenga per totei », « coma aparar lei lengas popularis », lo colonialisme, eca. Puei de coralas, balètis… e – important ! – l’Amassada Generala de Carrièras Òc, ce que nos dirà mai ce que lo monde vòu per l’avenir d’un movament qu’ endralham .
3000 personas a Vilafranca podriá donar l'envam necessari
Esperatz puslèu 200 personas o puslèu 20 000 ?
Vendràn aquelei que vòudràn e aquò serà ben. Aquò dich, amé 3000 personas cresi que podriem considerar mai l’avenir d’un movament que nos agradariá de crear, mai que sabèm pas ce que podriá èstre. A ieu m’agradariá d’acampar de monde variats, en particular venguts amé de preocupacions socialas, e d’esperar vèire aqueu movament espelir .
Vendràn aquelei que vòudràn e aquò serà ben. Aquò dich, amé 3000 personas cresi que podriem considerar mai l’avenir d’un movament que nos agradariá de crear, mai que sabèm pas ce que podriá èstre. A ieu m’agradariá d’acampar de monde variats, en particular venguts amé de preocupacions socialas, e d’esperar vèire aqueu movament espelir .