
La Margòta es concebuda pèr se multiplicar : « dins la cort d’un ostalàs, d’HLM, un ermàs urban perqué non… » o la plaça d’un quartier, que pensa Yannick Le Guinner, lo designer que l’a concebuda « de cotria amé lei publics que l’an vòuguda ».
Es son biais de faire, e aquí s’agís dei joines dau licèu agricòla de Valabre, pròche de Gardana, que l’acuelhe sus son parc d’automobilas.
Estigançat per la cooperativa Institut Inspire (Marselha), s’agís d’una estructura onte de bacins de bòscs e de plastics, recebon d’aiga recieuclada per aigar cocordetas , juvert e autrei balicòs , que creisson sus de bilhas d’argiela.
S’i pòu ajustar mai que mai d’autrei boitas de jardinatge. Entre 50 e 200 m2, la Margòta es facha pèr s’adaptar ai situaciens urbanas.
Lei bònei tèrras s'artificialisan en Provença
Cultivar de lieumes , o mume s’ocupar d’un brusc en vila, dau temps que leis ostaus e lei rotas devoran lei tèrras, l’idèa espanta segur, sens èstre folastrassa . Es que, segon un estudi dau Comissariat Generau au Desvolopament Duradís, publicat en 2011, 30% dei tèrras « fòrça bònas au nivèu agronomic » èron artificialisadas en Provença en 2006. E aquò se perseguís.
La Margòta aurà pas l’astre de reversar la tendéncia, mai podrà benleu conscientisar lo monde, en vila, a la perda dei tèrras a facturar.