
Son baile, Pèire Dharréville, es ara mai interessat per l’eleccien legislativa au Martegue, onte se presentarà au nom dau PCF. Adonc, vaquí Alain Hayot, l’istoric especialista de la Cultura dau Partit Comunista en Provença e ancian conselhier regionau, que mena la barca.
Mai sensa lo pescaire de dardenas que siguèt Miquèu Montana (Miquèu Tordjmann, que va utilizar dins leis afaires son escais-nom de scèna, quand en 1949 voliá faire una carriera dins la cançon). L’òme que podiá parlar amé lei mitans economics a sauvat mai que d’un còp aqueu quotidian comunista despuei leis annadas 1970. E son idèa màger, l’organisacien d’un concors de petanca, Le Mondial La Marseillaise, sostengut pèr lo grope Ricard, es capabla d’ adurre chasque an quasi un milien d’€uròs au jornau.
Una pressa totjorn que mens independenta

A costat d’aqueu titre que vèn de se separar de 27 collaborators, après un licenciament de 97 autres fa un an, restariá que La Provence. Lo jornau qu’a crompat Bernat Tapie, es eu en perdas e, se l’òme d’afaires pòu pas se ne’n servir pèr s’auçar au poder, vesèm pas ben perqué lo gardariá.
En mai d’aquò se ditz, despuei l’eleccien dau novèu president de la Republica, Emmanuel Macron, que Claudi Perier, lo PDG de La Provence, podriá rejónher Jean-Marie Cavada, que siguèt son patron a Radiò-França. E aquí lo contèxte tanben es pas flame : Tapie benlèu serà condemnat a rendre 400 M€ de la crompa estigançada d’Adidas, au moment que l’accionari bèlga pressentit per La Provence, Nethys, es pertocat pèr un escande financier…
Lei titres de pressa independents son ara causa rara en França. Patrick Drahi, amé SFR e sei cadenas de TV, es baile de Libération, Next LP, L’Express, mai tanben de L’Etudiant e de la cadena israeliana de la TNT « i24 News », coma de BFM TV. Vincent Bolloré a la man sus Canal+, e lei cadenas Direct 8 e Direct Star. Xavier Niel, lo patron de Free, es cò-proprietari dau Monde, adonc de sei titres que son Telerama e Courrier International. Pas mai de dètz afairistas possedan tota la pressa francesa, e pòdon orientar, teoricament, coma vòlon, l’opinien dau monde que sauprà lèu plus onte trobar una informacien independenta professionala.