77% d’aquelei visitaires èron Francés, e au dintre d’aquelei, 75% èron de Provença. Nos veniá, la colleccien, de Baden Baden, onte aquela familha d’industriaus, lei Burda, creèron fa dètz ans un musèu fondacien, qu’a prestat seis òbras au musèu sestian Granet.
La mòstra sestiana d’aquela colleccien a fach vèire, es verai, de pintres mai coneissuts, coma Picasso e August Macke, qu’an poscut atrivar lo public.
Divèndres passat lo Musèu Granet a despenjat leis òbras per far plaça ai fòtos de Bernat Plossu, totei consacradas au Mont Venturi (es de saupre que fa vèire tanben un molonàs d’òbras au musèu marselhés de la Caritat.

Plossu et la "montagne blanche"
Arribat a Marselha, la ciutat deven son sujèt premier. Quau a pas vist sei fòtos de processiens religiosas au Panier ? Vaquí son interés, mai tanben son defaus : l’atriva lo detalh, que li parla, mai que per lo monde releva de l’anecdòta.
Dins lo meme temps, aprochèt pauc a chapauc lo Mont Venturi, que devenguèt per eu una mena d’objèt fotografique. N’en agantèt l’imatge de luenh o de pròche, e finalament, sa « Montanha Blanca » se retròba penjada ai cimaisas dau Musèu Granet.
Granet, justament, es aqueu pintre de la vida religiosa que garda en memòri, en causa d’una « Sainte Victoire » que trobem au Musèu, vista a travèrs la porta duberta sus lo païsatge au Malvalat. Er auna tèla qu’impressionèt fòrça Plossu, coma lo dich a Bernat Ely, lo conservator, dins una entrevistassa qu’acaba lo catalòga de l’exposicien.
La mòstra pòu èstre vista d’un latz au Musèu Granet d’Ais (La Montanha Blanca) e de l’autre a la Caritat de Marselha (son òbra marselhesa) jusqu’au 16 de decembre 2012.
