
Per dire mai qué es aquela pollucien dei residús solidas de baucita qu’Alteo espandís sus un terrenc, Manja Garrit , au mitan dei còlas de Gardana e Boc-Bèl-Air, Air PACA a pausat cinc captaires de produchs quimics, entre Manja Garrit e un site testimòni a quinge quilomètres.
A la suspresa de l’organisme, es aqueu, sus la comuna de Trets, qu’a enregistrat la mai granda pollucien quimica. Mai lei poussas de baucita li èran pas per grand causa. « Lei responsables ne’n son premier lei veituras de la via rapida e lei poussas de bòscs dei centenas de chaminèias d’ostaus que tractan pas sei fums » segon lo director d’Air PACA.
La mitat d'un brec de pollucien nissart veniá dau bòsc cremat

« Explican un brec de pollucien qu’avem mesurat en 2011 dins la valèia dau Palhon, au rèire país nissart. Aquelei poussas de bòscs li representavan alòr 45% per cent dau nivòl de pollucien que despassava lei valors limitas reglementàrias europencas dins lo relarg nissart » confierma Patricia Lozano, d’Air PACA tanben.
147 000 chaminèias provençalas sens tractament de fum
« Es un paradòxe », sotalinhava de son costat Ricard Hardouin, dau Collectiu Anti Maufasènças L2 de Marselha, dins un acamp d’informacien sestian fa una setmana : « mai se lei reglementaciens fan baissar lo nivèu de pollucien deis usinas e dei veituras, aquela dau bòsc cremat créissa sensa bruch per devenir un vertadier problèma de santat publica ».
Sens parlar deis incèndis de bòscs que, segur, faràn créisser l'estatistica dei polluciens en Provença per 2016.