Luciana Pòrte-Marrou la fondatora de l’IEO Vauclusa a agut cent ans

Nascuda lo 22 de junh a Fòrcauquier (Aups de Provença Nauta) Luciana Pòrte-Marrou festeja sei 100 printemps aquest an.

Tota son enfancia e son adolescencia se son passadas dins aqueu país bas-aupenc onte contunha, de la fin de la prima a la debuta de l’automna, de tornar se reviscolar per i retrobar lo calma, la doçor, lei sentors e leis amistats de sa terra provençala... 80 annadas per s’enriquesir de nòstra lenga e cultura d’Oc, per la promòure, l’espandir, l’aparar totjorn amé lo meme afogament e la mema assegurança.

Es ansin qu’a la mòrt de son paire en 1941, se’n va a Marselha per faire d’estudis d’economat sociau. Va passar dins la ciutat foceana lei moments escurs de la Guerra. Apres la liberacion, devèn comptabla e delegada administrativa a la direcccion dau CPEMP. Adonca es a Marselha, a la debuta deis annadas seissanta, que rescontra lo poëta e escrivan Jòrgi Reboul (1901-1993) e Anna Valère-Bernard, au Calen de Marselha, fogau de cultura provençala, e onte pren consciéncia de sa cultura occitana. Fai coneissènça amé d’autrei poëtas e escrivans coma Carles Camproux (1908-1994), Sergi Bec (1933-2021), Robert Allan (1927-1998), e es au contact de Guiu Martin (1933-2008), geografe, istorian, linguista, qu’afina sa cultura regionala.

En 1968 se marida a Boniu (Vauclusa) ambé Francís Pòrte, negociant-comissionari en vins a Cavalhon puèi lo cople s’installa a Avinhon.

En collaboracion ambé J. Reboul e lei membres dau « Calen », Luciana organisa d’estagis culturaus ; aqueu de Boniu en març de 1970 serà lo ponch de partença d’un regropament culturau occitan e d’una dinamica bastida pròche dau poëta e escrivan avinhonenc R. Allan. A l’estiu de 1970, participa a la creacion d’una mena de premier Festenau d’Oc, a Avinhon, dins lei locaus dau Palais dau Rore, que serà repres en 1974 per Parlaren e l’Unioun Prouvençalo.

Tre 1973 Luciana s’investís dins la creacion de la seccion de l’Institut d’Estudis Occitans de Vauclusa ambé entre autrei : Joèu Meffre, Pau Peyre, Jaumeta Pessemessa-Roux, Bernat Ely, Jòrgi Malaplate, Francís Pòrte… Lei premiers acamps se debanan au Teatre dei Carmes en cò d’Andrieu Benedetto (1934-2009) e a Buous en cò de Pèire Pessemessa (1931-2018).

Militanta inlassabla, va donar dei cors de provençau ambé l’ajuda de Bernat Ely, d’en premier a la Chambra de Comèrci , puèi a l’Escòla d’Ostalariá e au collègi Josèp-Vernet a Avinhon fins a la debuta deis annadas uechantas. Maugrat seis activitats pertocant lei cors de lenga, de lònga contunha de s’interessar a la dança e ai tradicions culturalas occitanas.  Perseguís leis estagis dau « Calen », de l’IEO Centrau, organisa dei conferéncias sus la cultura d’Oc ambé J. Reboul e publica, ambé l’ajuda de Guiu Martin alora president dau CREO Provença, lo libret de cants : « Cantam Provençau- Cançonier dau Calen » per assistir leis animators de cors dins l’ensenhament dau provençau en s’apielant sus lei cançons tradicionalas.

En 1977, mentre qu’es Presidenta de l’IEO Vauclusa, l’idèia sorgís d’organisar una Escòla Occitana d’Estiu en Provença sus lo modèl d’aquela qu’es estada creada a Vilanòva d’Olt (47) per lo Marceu Esquieu despuei quauqueis annadas. Sostenguda per lei sòcis de l’IEO, per J. Reboul e G. Martin, Luciana decidís de se mandar dins aquesta aventura : la premiera E.O.E. en Provença naisse dau 2 au 8 d’avost de 1978 a Ate (84).

Dins lo meme temps, ambé Francís Pòrte, registran de testimoniatges de vida en òc, per s’ajudar dins lei cors de lenga, profichant de totei leis escasenças de rescòntres per parlar lo provençau. 

Afogada de danças popularias tradicionalas, organisa d’estagis nombrós en Provença, apregondís lo trabalh de formacion d’animators de danças occitanas en ligason ambé la lenga occitana, torna lançar la reintroduccion de «balètis» en quauquei luòcs. En 1983, publica apres 4 annadas de recercas e de trabalh collectiu, ambé la participacion deis escolans de son atalier d’Avinhon, l’obratge pedagogic chanut e incontornable bilinguë (francès-provençau) : «Dançar au Païs – Danses occitanes en Provence» agradamentat d’una caisseta audiò.

Membre permanent dau Laboratòri d’Arts e Tradicions popularias de l’INEP a Marly-le-Roi (78) de 1985 a 1987, puei sollicitada per lo Conservatòri Occitan de Tolosa en 1992, fonda ambé seis amics animators nombrós l’associacion «Centre Provençal de Danses et Musiques Traditionnelles – Dançar au Païs». Gracia a l’ajuda eficaça de son espós Francís Pòrte, afogat de fotòs e videò, l’infatigabla Luciana va contuniar la difusion dei danças e la formacion deis animators.

Tras que tenaça e d’una perseverança sensa falha que li an permès de subremontar d’unei tracanards samenats per dei personas soventei fes gelosas de sei recercas ò ignorantas de son caractèr entier e combatiu, Luciana a escrich recentament : « Ai pas cercat a “collectar”, sistematicament, coma es la mòda uei, siá de cançons, siá de danças ! Mai, ai vòugut realizar d’escambis amistós e instructius, en provençau o en francés, ambé de personas que mon escota li adutz de jòia. Es una ajuda preciosa per conéisser un pauc mai, chasca fes, la riquesa de nòstra cultura provençala, nòstre “biais de viure”.

E de conclure : «s’enrasigar fons dins son patrimòni, es se durbir a l’universau !»