
Ansin, lo tantòst s'i mesclavan marcats, demostracions istoricas e artisticas, barrutlaments, expausicions, jògas, musicas e animaus de bastida. Lo tot, ben segur, dins una ambiància medievala au possible. Lo vilatge retròba ansin de colors novèlas, d'animacions festivas e un revirament dins lo temps que duèrb sus la sason estivala que s'anóncia richa en eveniments dins Vauclusa.
Lo sèr, la fin-finala, la conclusion d'un travalh benevòu e investit : mant una centena de personas desguisadas ò costumadas (aquò depend dau seriós de l'abilhament) an defilat davant lo monde vengut leis aplausir.
Le Drac symbolise toutes les peurs ; on les conjure en le sifflant, en le rejetant...jusqu'à l'an prochain
Un grand moment d'alegria que rebat cada annada l'implicacion lausabla deis organizadors e participants benevòus : la resulta es una capitada, subretot quand la meteò es de nòste costat !
Lo Drac... Aqueu mostre fantastic que sortís de son Ròse per trevar lo vilatge de Mondragon... Amondaut, lo castèu de Mondragon, a mitat roïnat e privatisat.
Sus sei vièlhei pèiras lo lume dau Miejorn. En bas, dins lo vilatge, leis estatjants son mai a l'ombra, quora ven lo calabrun. E en aqueu sèr de prima festiva, dins la nuech, apareis lo Drac. Se tròba a la tota fin dau defilat, coma se percaçava lei participants.
Arriba au centre dau vilatge, lo monde sibla. Es pas lo benvengut, lo Drac. Laid, fumadís, verd coma l'aiga de Ròse, roge coma lo sang, mòstra sei dents a la populacion que non a plus paur d'eu.
L'aculisson e lo regitan per la seguida. Alòrs se'n va, mai tornarà l'an que ven, e puèi l'an d'après, etc etc... Tant que vieurà la Fèsta dau Drac !
