
Mon rescòntre emé lo "grand pichon" Henri avié començat en avost au musèu Toulouse-Lautrec d'Albì. Sa recenta restauracien es una capitada e totei aquelei que s'interèsson a la vida e a l'òbra dau mèstre li duvon anar. La visita dau Bòsc n'es lo complement òubligatori. Henri li venié cada estiu. Dins caduna dei salas dau castèu de fotòs, de dessenhs, de pinturas, de juguets, d'aisinas, de letras evòcon aqueu temps que s'acabèt en 1901 a sa mòrt.
Naissuda en 1925, Nicole avié quatre ans quora Adèle, sa grand-tanta, maire dau pintre, morèt. Pasmens aguèt de nombros testimònis de membres de la familha que totei badavon l'oncle Henri tant era gènt e galejaire. "Faites chahut" conselhava ai dròles.
Aurié degut eiritar d'aqueu castèu e de son jardin au mitan dei prats, mai a sa mòrt son paire lo donèt a Alix, sòrre d'Henri e rèire-grand de Nicole qu'encuei n'es la proprietari.
Graci au sucès dau filme "Moulin Rouge" sortit en 1953, l'interès per HTL creissèt e lo castèu siguet durbit ai visitas. D'estiu encuei de joines de Camjac fan lei guidas e lo restant de l'an, Nicole, la memòri viuta d'aqueu bèu castèu, acuelhe lei privilegiats que fan lo romavagi.
A prepaus de romavagi, faguèri tambèn aqueu de Mureth, vuech jorns avans lo 800en aniversari de la desfacha qu'avié empachat la naissènça d'un estat occitano-catalan. Raimond VI, avi dei Toulouse-Lautrec, menava la batalha emé lo Rèi d'Aragon que siguèt tuat.
Doei monuments nen marcon lo luec supausat. Son ara au mitan d'un cairefòrc vira-vira dins un quartier residenciau de la banlega de Mureth. Duou riscar de si faire esquichar per lei veituras aqueu que si vòu reculhir e legir leis inscripciens en occitan.
Un lotiment vesin es nomenat "Aragon", mai siam dins lo quartier de Gaulle, dau nom dau licèu vesin. Sarieu estat cònse de Mureth aurieu pas donat un nom de generau au licèu vesin dau prat batalher. Aurieu prepausat au consèu lo nom de lycée Henri de Toulouse-Lautrec.