« Cresèm pas que lo contèxte de crisi a prepaus de la laïcitat nos fague per principi obligacien d’instruire lo procès dau belem ». L’avís dau Consèu d’Estat, rendut divendres par sa raportarèla Aurélie Bretonneau, deuriá èstre seguit per lei tribunaus administratius, e adonc escobar desenant lei marrits gus que fins qu’ara s’encanhavan de vèire nòstra manifestacien culturala de Nové confonduda am’un acte de proselitisme catolic.

Pauc de temps, sensa proselitisme religiós e que siegue festiu
Tot luèc public de la Republica podiá fins qu’ara considerar que l’installacien d’un belem seriá aceptar una espasa de Damoclès judiciari.
Aquò dich, pausar lo belem a la Comuna, se podriá faire sota tres condiciens per demorar un acte laïc : que siegue que per un temps, coma la pontannada de Nové, que se fague sensa manifestacien de proselitisme religiós, e qu’enfin siegue de caractèr culturau o festiu.
Lo belem, coma la Pastorala, es una promessa, segur, que nos vèn dau religiós. Mai una promessa de patz, e d’espèr dins lo futur. Aqueu caractèr ara es màger, e èra un crèbacòr de vèire confondre tótei leis afogats de sei tradiciens tant vièlhas, amé de fanatics religiós que ni vos ni ieu siam.
Per un còup, la laïcitat serà vista coma un art de viure ensèms, e non coma un còup de règla sus lei dets dei ciutadans que perseguísson simplament la tradicien umanista de sei rèires.
Podèm que se n’en felicitar.