Fau d’annadas per èstre cantairitz


Magali Arnault-Stanczak a grandi à Aix-en-Provence avant d’entamer une carrière lyrique dont les amateurs ont pu apprécier les premiers feux, vifs et lumineux, dans l’Acis et Galatéa de Handel, qu’a monté cet été le Festival international d’art lyrique d’Aix. Mais comment devient-on chanteuse d’opéra ? Il ne faut pas avoir peur de multiplier les rencontres, bosser dans l’ombre et, quand même à la base, il vaut mieux avoir un joli brin de voix.



Dans le rôle d'Orphée (Alexis Grison Motus DR)
Scolarité aménagée. Magali Arnault faguèt tota son escolaritat a z’Ais, en oràris adobats. « A l’escòla comunala, leis ensenhaires nos menèron au Conservatò - ri, que seis ensenhaires venguèron a l’escòla de còps. Au Collègi public, lei cors s’acabavan a tres oras de l’après- dinnar, per nos permetre de l’i anar. Eri marcada au Conservatòri de ma vila dins la classa de cant tre mei quinge ans. Aviàu dètz e set ans quand per lo premier còp presentèri un concors, per intrar au Conservatòri de Geneva.

(Photo MN)
Cinq ans au Conservatoire de Genève. Geneva èra premier un asard, veniàu de capitar lo bachaleirat, e una amiga flaütista, rescontrada a un estàgi, me conselhèt aqueu Conservatòri. Après m’èstre rensenhada sus la ret, me l’i siáu presentada. M’an bèn vòuguda, èra aisat. Lo professor de cant, lo bariton Gièli Cachemaille me l’i ajudèt mai que mai, e l’i rescontrèri de directors musicaus especialisats dins la musica barròca, que m’apassiona : Florença Malgoire, e Gabrieu Garrido que justament menèt l’opera Acis e Galatea l’estiu passat. L’i siáu demorada cinc ans, es coma una universitat per musicians, n’en siáu sortida amb un master e dos diplòmas : un per ensenhar lo cant en Soissa, un autre de Mèstre de musica, per ensenhar aquí dins lei collègis e licèus.

Photo MN
Et deux ans au Royal College de Londres. Puei presentèri lo concors d’intrada au Royal College de Londres. Aquí es pas parier, leis audiciens duran mai de doas setmanas, es fòrça selectiu. Ieu, quand cantèri, m’an arestada au mitan. Me siau dicha qu’èra perdut. E non ! Siguèri reçaupuda après lo premier round eliminatòri. Una setmana puei, me demandèron de cantar dins una masterclass. L’i siau anada en jeans ambe ma particien sota lo braç. Qunta cofa ! Totei leis autrei èron en abit de scèna e avián fòrça pron alestit aqueu moment. Una leiçon dei gròssas per ieu : fau se metre en situacien professionala subran. 

Peu chanter et beaucoup lire. Lo trabalh de la cantairitz lirica se debana una ora per jorn a cantar. Es que la vòtz es un instrument fragile, subretot a la debuta, fau madurar, saber faire pauseta. Mai l’i a fòrça trabalh en bibliotèca : se rensenhar sus l’autor, legir lei particiens, bèn conóisser l’istòria de la musica, eca. E encara un còp, fau anar espinchar un pauc dins leis autrei classas, se faire una cultura complèta de la musica. Es un vertadier trabalh.

Photo MN
Des études chères mais des bourses au mérite. L’argent es un problèma. Leis estudis còstan car soventei còps. S’a Geneva aperaqui l’annada universitàri costèt 2000€, a Londres èra per ieu 10 000€ l’an, solament per l’escolaritat. E encara, èri Europenca, senon seriá estat lo doble. Urosament l’i a un pauc d’en pertot – levat d’en França o quasi – un sistèma de mecenat. En Soissa siguèri ajudada per la Fondacien Migros, lo premier emplegaire soisse, tant dins la banca coma dins la distribucien la gròssa distribucien. Consacran un per cent de son revengut a l’ajuda d’artistas. Puei en Anglaterra, un còp acceptada au Royal College, presentèri un còp de mai una audicien per òutenir una borsa. Urosament l’ai aguda.

Dans Acis et Galatéa, de Haendel, au Festival d'Aix 2011, Magali Arnault au centre (photo Festival d'Aix)
Travailler pour étudier. Totjorn trabalhèri, e puslèu que d’anar saussar la taralha au McDo, preferèri de cantar. Tre mei quinge ans, mon premier cachet l’ai ganhat dins un concèrt ambe la tropa sestiana deis Offrandes musicales. Leis escasenças mancan pas per aquelei que vòlon, mai fau sortir de sa cauquilha per aquò ! Presentar un concors de cant es soventei fes rescontrar un baile d’orquestra que cèrca justament una vòtz coma la tieuna ; cantes dins la mai pichona dei glèisas, e un director d’opera en vacanças es de còps dins lo public, incognito, que te vèn vèire a la fin...

Rencontres indispensables. La règla es de favorisar lo rescòntre, lo mai possible. A Geneva, per curiositat siáu anada veire la classa de piano, l’i ai trobat l’amiga ongaresa qu’ara juega ambe ieu. Lo rescòntre ambe lo joine baile Gabrieu Garrido me fa fin finala cantar ara dins mai que d’una produccien de musica barròca. M’arriba de trobar un companhon d’estudis dins un concèrt, benlèu que dins quauquei mes jugarem ensems. Qu saup?...Es coma aquò que fa avans un cantaire liric.
Photo Jane Evelyn DR

Mardi 27 Décembre 2011
Michel Neumuller