Aqueleis actors marselhés de la renaissènça occitana


SEPTEMES. Jorgi Reboul, Charles Camproux, Paul Ricard… hauts en couleurs, à la fois ludiques et extrêmement sérieux, cette équipe a tout à la fois créé le mouvement occitan, l’a ancré dans son époque d’espoirs et de feu, a renouvelé l’alliance des cœurs catalans et provençaux… mais n’a pu faire partager ses fondements à une société qui tourne le dos à la langue d’oc. Les actes du colloque de Septèmes, tenu en février 2013, éclairent cette époque, et son rapport à la nôtre.



Max Rouquette, lui en Languedoc, participe de cet élan qui cherche à marier langue occitane et modernité dans les années 1930 (photo archives)
Jòrgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette e Pau Ricard, vaquí quatre mosquetaires que batalhèron ferme ais annadas 1920-40 par far viure la lenga nòstra. Eron pas solets, mai quin estrambòrd am’aquelei !
 
Aquela batalha còntra l’oblit, mai tanben còntra de prefècts centralisators, puei còntra l’envaïssor itlerian, es lo breç de l’occitanisme d’ara, tant dins sei pendís provençau coma lengadocian.
 
L’associacien deis Amics de Mesclum aviá convidat lo monde a Setème, tocant Marselha, a ne’n parlar fa tot bèu just un an. Avuei, leis actes d’aquela jornada son publicats amé l’ajuda de la Vila de Setème.
 
Felip Martel i dissèrta sus la draia marselhesa, qu’entre lei doas guerras, deu caminar entre un occitanisme politique e un mistralisme culturau, per assajar de far renàisser la lutz regionalista amé l’associacien Lo Calen.
 
Fau vèire lo tèxte de Claudi Barsòtti que ramenta l’occitanisme d’un Pau Ricard. Aqueu crèba l’uòu a Marselha, avans que l’òme prengue sei distanças amé l’idèa, sensa jamai ne’n prendre amé seis amics, tau Jòrgi Reboul.

De la Coupo Santo a la Republica espanhòla son atrivats per Catalonha

Joan-Frederic Brun, Marijana Verny cavan elei dau costat d’un Max Rouquette qu’esperlongarà son accien ben mai longtemps qu’aqueleis annadas d’entre bochariá de 14-18 e estraçament de 1940. Se vei mai coma siguèt important lo personatge dins lo siècle, amé tota la tiera de seis amics, coma Joë Bousquet o Reinat Nelli.
 
La relacien dei viatges dau Calen a Barcelona ais oras estrambordantas de la Republica naissènta, entre 1931 e 36, que dison Francesc Panyella e Domenja Blanchard, nos fa vèire coma, an aquelei temps, se reviscolèron lei vièlheis amistats que la Coupo Santo sotalinhava dejà.
 
Aqueleis actes son un polit ventalh de percors de personatges ara istoriques, mai que siguèron totei religats a la granda questien : perqué la reneissènça catalana a destapat sus lo reviscolament de la lenga, alòr que la reneissènça occitana, ela, a destapat sus un movament de mantenença que garda la lenga dins un recanton de la societat d’uei ?

lire aussi Quand Pau Ricard èra occitanista engatjat
et Pau Ricard, occitanista segur…se li aviá agut una borgesiá marselhesa emancipada

Pour commander

Autour de l’Action occitane (1930-50) Actes du colloque de Septèmes, 68p. 10€ ill. ed. Centre culturel Louis Aragon, commandes à : Hôtel de Ville – 13240 Septèmes les Vallons (thier.marque@wanadoo.fr

Dimanche 9 Mars 2014
Michel Neumuller