<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"  xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd" xmlns:geo="http://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#" xmlns:georss="http://www.georss.org/georss" xmlns:photo="http://www.pheed.com/pheed/">
 <channel>
  <title>Aquò d'Aqui</title>
  <description><![CDATA[Aquò d’Aquí dit l’actualité et interroge la société en langue occitane dans ses différentes variétés en aidant les francophones à comprendre]]></description>
  <link>https://www.aquodaqui.info/</link>
  <language>fr</language>
  <dc:date>2026-04-20T01:37:29+02:00</dc:date>
  <image>
   <url>https://www.aquodaqui.info/var/style/logo.jpg?v=1330607894</url>
   <link>https://www.aquodaqui.info/</link>
   <title>Aquò d'Aqui</title>
  </image>
  <geo:lat>43.529742</geo:lat>
  <geo:long>5.447427</geo:long>
  <atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="alternate" href="https://www.aquodaqui.info/xml/atom.xml" type="text/xml" />
  <item>
   <guid isPermaLink="false">tag:https://www.aquodaqui.info,2026:rss-32037853</guid>
   <title>Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns</title>
   <pubDate>Wed, 27 Mar 2019 15:04:00 +0100</pubDate>
   <dc:language>fr</dc:language>
   <dc:creator>Michel Neumuller</dc:creator>
   <dc:subject><![CDATA[Cançon/Musico]]></dc:subject>
   <description>
   <![CDATA[
   CORRENS. Les Joutes musicales font une pause budget, mais néanmoins proposent un beau plateau de musique trad du six au neuf juin prochain.     <div style="position:relative; float:right; padding-left: 1ex;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/32037853-29987439.jpg?v=1553781109" alt="Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns" title="Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns" />
     </div>
     <div>
      Les Joutes musicales de Correns, 22è du nom, n'auront pas lieu, dans ce centre Var, aussi dit "Provence Verte". Le gros village est un centre reconnu pour la créativité dans le domaine des musiques du Monde, mais la pente glissante des subventions publiques a fini par essorer les organisateurs de ce moment fort de fin de printemps. <br />   <br />  Le Chantier, qui cependant poursuit ses missions : résidences d'artistes, animation du chant choral amateur, et animations scolaires, a presque jeté l'éponge : pour maintenir un niveau égal de qualité, faire venir des artistes de loin dans de bonnes conditions, il faut des moyens. Or, selon nos recoupements, la structure perd 20 000 € par an depuis des années. Elle a préféré faire une pause et voir ce que sont prêtes à consentir les collectivités publiques, essentiellement le Conseil Régional, son principal soutien, et le Conseil Départemental du Var. <br />   <br />  &nbsp;
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
     <div><b>Cette année, le chant quitte le champ</b></div>
     <div style="position:relative; text-align : center; padding-bottom: 1em;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/32037853-29987573.jpg?v=1553698276" alt="Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns" title="Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns" />
     </div>
     <div>
      N'empêche un "moment particulier" réunira de beaux artistes dans le domaine des Musiques du Monde, du 6 au 9 juin prochain, à Correns, pour les "Printemps du Monde".&nbsp; <br />   <br />  Avec <a class="link" href="https://www.youtube.com/watch?v=Sti44mA3YY0" target="_blank">Claude Marti</a>, c'est engagement et voix chaleureuse garantie. L'instit Carcassonnais, aujourd'hui septuagénaire, n'a jamais raccroché la guitare, et viendra accompagné, pour un tour de chant, avec deux musiciens, mais aussi pour une table ronde animée par Franck Tenaille, le directeur artistique des Joutes...ou actuellement de leur remplaçant. <br />   <br />  Bien entendu, s'il faut réduire la voilure, ce sera sur certains attendus techniques. Ainsi Marti ne chantera pas dans le champ prévu pour les grands concerts du soir, mais dans une salle, certes vaste, l'ancienne coopérative viticole. Lui qui a chanté la révolte des vignerons de 1907, saura apprécier. <br />   <br />  &nbsp;
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
     <div><b>Joutes vocales</b></div>
     <div style="position:relative; text-align : center; padding-bottom: 1em;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/32037853-29987687.jpg?v=1553698276" alt="Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns" title="Claude Marti aux ...presque Joutes de Correns" />
     </div>
     <div>
      Miquèu Montanaro, en fait le créateur des <a class="link"  href="https://www.aquodaqui.info/Lei-Targas-musicalas-de-Correns-sigueron-un-succes_a1634.html">Joutes</a> et du Chantier qui les organise, sera également au programme, que nous détaillerons quand il sera connu.&nbsp; <br />   <br />  Le partenariat du <a class="link" href="http://www.le-chantier.com/#agenda" target="_blank">Chantier</a>  avec la Cité de la Musique de Marseille, favorisera aussi la venue de plusieurs artistes phocéens. Et des joutes vocales organisées avec nombre de groupes régionaux au sens large, permettront au public de faire connaissance avec plusieurs traditions d'entre Italie et Rhône. <br />   <br />  A voir si les différentes collectivités prendront conscience de l'intérêt de ces musiques qui font appel à la tradition pour créer, et parlent de l'âme des peuples en reliant les générations. <br />   <br />  &nbsp;
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
   ]]>
   </description>
   <photo:imgsrc>https://www.aquodaqui.info/photo/art/imagette/32037853-29987439.jpg</photo:imgsrc>
   <link>https://www.aquodaqui.info/Claude-Marti-aux-presque-Joutes-de-Correns_a1761.html</link>
  </item>

  <item>
   <guid isPermaLink="false">tag:https://www.aquodaqui.info,2026:rss-9567485</guid>
   <title>Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas</title>
   <pubDate>Sat, 28 May 2016 09:46:00 +0200</pubDate>
   <dc:language>fr</dc:language>
   <dc:creator>Michel Neumuller</dc:creator>
   <dc:subject><![CDATA[Cançon/Musico]]></dc:subject>
   <description>
   <![CDATA[
   CORRENS. Le 15 mai dernier, six artistes trads débattaient de l'oeuvre des femmes sur la scène des musiques du monde. Faire passer la tradition ? la transgresser ? Tout dépend du lieu, du temps, et de la personnalité de ces chanteuses et musiciennes. Un point d'accord : la tradition aide au "vivre ensemble"...quand elle ne contraint pas la moitié féminine de l'Humanité.     <div style="position:relative; float:right; padding-left: 1ex;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/9567485-15374278.jpg?v=1464423432" alt="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" title="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" />
     </div>
     <div>
      Roxanne Martin s’es apassionada per la musica assidica dei Klezmorims, e son arpa la fai sonar dins una mena de fusien mé la musica celtica d’aquela instrumentista bretona 	 <a class="" id='pointeribox1' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=554&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >de tria</span></a>
. N’en podriá&nbsp; parlar d’oras. Per ela lo biais de transmetre sembla pas particularament un afaire de fremas. <br />  &nbsp; <br />  E tot parier per la Varesa Fleur Sana, joineta que balança, segon lo grop onte juèga, entre trad e electrò-rock… Aquélei jóinei dònas, sembla qu’aprofiechan simplament dau trabalh dau feminisme de la generacien que lei a precedidas. Tranquillas. <br />  &nbsp; <br />  Es ja ben diferent am’una «&nbsp;militanta de l’emocien&nbsp;» tala Elena de Renzio, dansairitz en Alemanha, e musicològa a París, avans que de s’entornar delà deis Aups 	 <a class="" id='pointeribox1' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=771&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >rabalhar</span></a>
 tota la riquessa màger de la musica de tradicien italiana. <br />  &nbsp; <br />  Aquélei, mé d’àutrei 	 <a class="" id='pointeribox1' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=389&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >chanúdei</span></a>
 dònas dau pontin dei musicas trads, èron convidadas per Miquèu Montanaro, dins l’encastre dei 	 <a class="" id='pointeribox1' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=257&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >Targas</span></a>
 musicalas de <a class="link" href="http://www.le-chantier.com/" target="_blank">Correns</a>  qu’an clavat fai doas setmanas. Voliá que 	 <a class="" id='pointeribox1' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=765&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >charrèsson</span></a>
 de «&nbsp;la plaça dei fremas dins lei musicas dau monde&nbsp;». Passairitz&nbsp;? Transgressairitz&nbsp;?
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
     <div><b>« La musica tradicionala acampa, que fa reviure l’esmoguda »</b></div>
     <div style="position:relative; float:left; padding-right: 1ex;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/9567485-15374279.jpg?v=1464423465" alt="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" title="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" />
     </div>
     <div>
      <em>«&nbsp;Militantas de 	 <a class="" id='pointeribox2' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=561&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >l’esmoguda&nbsp;</span></a>
»</em> copa Elena de Renzio. Aquela fai fòrça musica amé lei mans, bòrd que parla coma una italiana, lescant l’èr dei braç a chasca frasa. Per dire l’envam d’una generacien en là deis Aups, que s’entrevèt per la relacien entre musicas, tradiciens, e biais de viure ensèms dins una Italia de l’istòria nacionala pas tant vièlha. <br />   <br />  A passat son temps entre Calàbria, Sardenha, Piemont o Sicila, a reculhir lei tradiciens musicalas. <em>«&nbsp;Enregistraviam lei fèstas de la Passien, per exemple. E lei joines que nos vesián, per élei, aquela tradicien deveniá mai interessenta, bòrd qu’atrivava de scientifics e d’artistas… Ara, quand i tòrni, vint ans puei, en Sicília o en Calàbria, m’apercèbi qu’aquela generacien 	 <a class="" id='pointeribox2' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=317&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >reviscola</span></a>
 la tradicien dei cants rituaus. Es que la musica acampa, bòrd que nos fa reviure l’esmoguda&nbsp;!&nbsp;».</em> <br />  &nbsp; <br />  Acompanhar lo passatge d’una generacien a l’autra&nbsp;? Una òbra femenina segur, va podèm pensar amé l’Ongresa Màrta Sebestyén. <br />   <br />  A entendut cantar tot lo temps, en familha, sa musiciana de maire, ultima escolana dau compositor Kodaly. <em>«&nbsp;Per ieu, pichona, èra naturau de cantar la tradicien. Ce que compreniáu pas, es que leis àutrei pichons, élei, la cantavan pas&nbsp;!&nbsp;».</em>
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
     <div><b>Entre vila e campanha l’anar-venir de la musica dau pòple</b></div>
     <div style="position:relative; float:right; padding-left: 1ex;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/9567485-15374285.jpg?v=1464423489" alt="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" title="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" />
     </div>
     <div>
      Vint ans a	 <a class="" id='pointeribox3' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=771&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" > rabalhar</span></a>
 lei musicas de Transilvania o de Serbia après, Màrta pòu va dire&nbsp;: la musica trad, au sieu, se 	 <a class="" id='pointeribox3' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=317&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >reviscòla</span></a>
, am’ un movement de quaranta ans, lo<em> Táncház</em>, o «&nbsp;ostaus de danças&nbsp;». <em>«&nbsp;Son de jóinei ciutadans qu’an entornat la musica de paisans en vila, per gardar lo sens de la fèsta comuna&nbsp;».</em> Se podiá segur concebre qu’aquò se debane dins un país onte la musica a fòrça acampat, au moment que 	 <a class="" id='pointeribox3' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=388&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >crebèt l’uòu</span></a>
 l’identitat nacionala. <br />  &nbsp; <br />  Afortir lo sentiment nacionau, es bèn un ròtle de la musica dins de país d’Africa, come la Guinèa Conakry, d’onte es venguda Sayon Bamba. Levat que per aquela bèla cantairitz plena de 	 <a class="" id='pointeribox3' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=28&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >vòlha</span></a>
, la tradicien sembla facha per èstre petada… <br />   <br />  Naissuda dins una familha sensa cantaires – es pas de la casta dei griòts – prendre lo micrò sus lo pontin èra per ela una transgressien màger. <em>«&nbsp;Tota ma carriera me siáu atenduda a me vèire butar fòra de la scena per un òme que m’auriá dich&nbsp;: </em>«&nbsp;laissa la plaça a un autre, qu’aquí es pas ta plaça&nbsp;!&nbsp;». <em>Me sembla que de poder cantar èra per miracle&nbsp;».</em> <br />  &nbsp; <br />  Subretot quand pren lo micrò per denonciar l’excisien dei pichonas. <em>«&nbsp;Quau que siegue podriá raubar ma filha dins la carriera, l’excisar, puei dire que l’a fach per lo ben de ma familha… Me la faliá alora 	 <a class="" id='pointeribox3' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=338&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >aparar</span></a>
, enebissent au monde entier de la tocar&nbsp;! Pèr aquò, la scena me semblava lo bòn endrech.&nbsp;»</em>
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
     <div><b>Montar sus lo pontin, un biais de trangressar</b></div>
     <div style="position:relative; text-align : center; padding-bottom: 1em;">
      <img src="https://www.aquodaqui.info/photo/art/default/9567485-15374287.jpg?v=1464423573" alt="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" title="Lei cantairitz fan passar la tradicien quand la transgressan pas" />
     </div>
     <div>
      Tótei lei culturas fan pas de la cantairitz una combatenta. L’Islam Soufi la fai l’egala de l’òme. Tant mièlhs per la risolenta Çigdem Aslan, que nos es venguda de la comunautat kurda alevi de Turquia.&nbsp; <br />   <br />  <em>«&nbsp; Ma maire a totjorn trabalhat, e de cantar èra un eveniment de cada jorn, per nosautres, a Istanbul, una ciutat onte chasca minoritat fai 	 <a class="" id='pointeribox4' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=509&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >clantir </span></a>
sa musica pròpria. Tambèn&nbsp;»</em> estima la cantairitz, qu’a uei 	 <a class="" id='pointeribox4' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=311&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >plantat cavilha</span></a>
 a Londra, <em>«&nbsp;me vèsi coma una passairitz.&nbsp;»</em> Canta tant kurd coma grèc o armenian… Per ela, cantar la vida, es de concret, un biais de viure alevi, fonsament, qu’ilustrarà am’una galejada dau sieu&nbsp;: <br />  &nbsp; <br />  <em>«&nbsp;Es un Alevi sus un batèu pichon que travèrsa lo Bosfòri. La 	 <a class="" id='pointeribox4' href="javascript:void(0)" rel="/index.php?preaction=ibox_glossaire&amp;numero=369&amp;ibox&amp;width=320"  title=""><span class="linkword" >chavana </span></a>
es tant fòrta que sembla que l’esquiu colarà leu. </em>«&nbsp;Vos en faguetz pas, que Dieu es grand&nbsp;!&nbsp;<em>» ditz lo capitàni.</em> «&nbsp;Segur qu’es grand&nbsp;» <em>respond l’Alevi,</em>&nbsp; «&nbsp;mai lo batèu, eu, es pichon…&nbsp;» Un biais de dire qu’una cultura, la fau viure sensa esperar son avenir. Es encara lo melhor mejan d’en esperlongar la vida.
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
     <div>
      <span style="color:#800080;"><strong>Article écrit en provençal maritime avec les suggestions lexicales de Reinat Toscano.</strong></span> <br />  <a class="link"  href="https://www.aquodaqui.info/Musiques-du-monde-musiques-de-femmes_a1161.html"><span style="color:#0000FF;"><strong>Lire aussi :&nbsp;Musiques du monde musiques de femmes</strong></span></a>
     </div>
     <br style="clear:both;"/>
   ]]>
   </description>
   <photo:imgsrc>https://www.aquodaqui.info/photo/art/imagette/9567485-15374287.jpg</photo:imgsrc>
   <link>https://www.aquodaqui.info/Lei-cantairitz-fan-passar-la-tradicien-quand-la-transgressan-pas_a1186.html</link>
  </item>

 </channel>
</rss>
