L’ensemble des dictionnaires, manuels et grammaires du provençal publiés par le Centre Régional d’Etudes Occitanes sera mis en ligne et gracieusement proposé aux personnes souhaitant écrire au mieux la langue de leur région, c’est ce que nous a appris l’Assemblée Générale de cet organisme dévolu en Provence aux projets de partage de la langue occitane.
Ce sera chose faite en novembre prochain, date à laquelle le site web du Creo Provence sera mis en ligne. Pour l’heure ses créateurs en sont à le peaufiner.
L’activité éditoriale du Creo Provença avait été relancée au début des années 2000 sous la houlette de Joan Saubrement (disparu en 2015), en particulier avec le “Dictionnaire de base français provençal”, du pour l’essentiel au regretté Bernat Moulin (lui décédé en 2020). Si ce dictionnaire est également en ligne sur le site du Congrès de la langue occitane, la version augmentée par son auteur et les différents ajouts figureront exclusivement sur le site du Creo Provença.
“Bernat Moulin nous avait laissé ses travaux de mise à jour” souligne Miquèu Arnaud, qui a été réélu président du Creo ce samedi 18 septembre à Aix-en-Provence.
Parmi les autres ouvrages proposés en ligne figureront aussi le dictionnaire provençal-français, et le Communiquer en occitan provençal de Pèire Brechet, qui permet de distinguer le provençal “réél” des constructions lexicales héritées d’un occitanisme brouillon du risorgimento des années 1970, plein d’entrain mais pas d’outils de récupération de la langue.
Le futur site web proposera aussi un agenda des activités occitanes en Provence, et le répertoire des organismes liés à l’activité du Creo, “mais aussi la carte d’occitanie comportant les noms de lieux en occitan” ajoute Miquèu Arnaud.
Le Creo nous communique également son bilan éditorial. Miquèu Arnaud a publié Amontanhatge, un récit d’initiation ; et l’ourson de l’IEO Patonet, ami des classes d’apprentissage de l’occitan, enrichit ses aventures de deux volumes : un en niçard, un autre en vivaro-aupenc.
En vivaro-aupenc toujours, Laurenç Revest livre un recueil de contes des hautes vallées : “De valaias en valaas”. Aussitot que possible vous en trouverez les présentations critiques dans le mensuel Aquò d’Aquí.
Serà dins gaire la rentraia universitària a Niça. Tòrno de Montpelhier per contunhar mon cursus d’occitan. Aquel que me sio bastit. Entameno lo DEA dins l’amira d’enchaenar sus la tèsi a Niça. Tornarai trobar las montanhas e la valaia de Jabron. La veirai totjorn d’un uèlh amistós. E esmogut.
Los actors anam per l’avans primiera. Un succès.
Lo film sòrte sus France 3 Provença- Alps- Còsta d’Azur lo 31 de decembre de 2003 a 23 oras e subla. Malgrat la decision dal jorn e de l’ora, es un succès. De monde me’n parlan. Se me’n aviso ben, serà difusit l’an d’après sus France 3 nacional l’onze de novembre de 2004, de sera tanben. Quina data simbolica.
En 2004 aurà lo pretz de la Melhora ficcion TV, lo pretz de la Juraia (mencion especiala per Rogier Pasturel) e mai lo pretz de la Tecnica (image per Serge Dell’Amico) al Festenal de la ficcion TV de Sant Tropetz! Serà selectionat al festenal internacional dal film de Douardenez en 2004.
E aurà lo Grand Pretz al Festenal de Barcelona de 2004!
Recebrai un exemplar dal DVD per corrier.
En 2005 a Casteunòu de Gadanha participarai mai al film « Frederic Mistral. Un portrait insolite du célèbre poète provençal » de JP Belmon entre sèt joves afogats de lenga d’òc. I retròbo un amic de la fac de Montpelhier.
Participo a la projeccion e un debat per lo « 5en Festenal dal film provençal » en març-abril de 2005. Es organizat per los Films dal delta a Rosset. I menèro los amics Krystyna e Azer. L’ocasion de lor far descubrir lo país e sa lenga.
Avèm una ovacion que lo public se ten drech a la fin de la projeccion. Tornam de nuech. Sus lo passatge, lor mòstro los vilatges d’una part de ma familha. Un pauc pelegrinatge...
Faguèro de conferéncias sus « Malaterra, bòna terra per deman » al Cèucle provençau de Ròcabruna en 2005, al Licèu Jean Aicard d’Ièras en 2005. Aquela conferéncia es epica. La velha, èro a cò de Ressaire a Banhòus qu’aviam passat un moment a Avinhon. E charraviam. Ai partit l’endeman de matin, un pauc just. I èra de circulacion per entrar dins Tolon e Ièras. Ai arribat just per presentar lo film als escolans. Quina paur... èra simpatic de parlar a de liceans, qu’èro gaire mai eatjat qu’elos. Se fagueriam un merendon ensèm après la conferéncia. Parleriam qu’en occitan. La classa.
Faguèro d’autras presentacions, a Drap per l’associacion de la Calandreta niçarda en 2005 que chambièro de títol e devenguèt « Malaterra, film en occitan ». En 2006 a Vielha per las IXenes Jornades Occitanocatalanes, parlèro de Malaterra dins l’encastre de ma presentacion « Los mèdias e la lenga d’Òc », parlèro mai de Malaterra al Collègi Raoul Dufy de Niça (en 2006, 2007 e 2013), a l’Escòla dei Molins de Trans en 2006, a l’Institut d’Estudis Occitans dal 06 en 2007... E pi d’autras conferéncias sus d’autres subjèctes tanben, sus Garibaldi l’occitan, sus La sociolinguistica occitana, sus la Linguistica e la dialectologia, sus l’Occitan vivaroalpenc... en Occitània, en Itàlia, en Catalonha, en Alemanha...
L’èrsa Malaterra se va esvanir progressivament. Fau de corts metratges amb Pascal Pottier. En 2008 participarai coma actor tornar mai dins lo film « Garibaldi made in Nissa » de Crestian Passuello. Serà difusit dins lo departament dals Alps d’Auta Provença sus « Télé Locale Provence ». Una television estachaia a la cultura occitana, a travèrs sos resportatges e simplament lo monde qu’i parla amb l’accent e l’occitan i a sa placeta. De còups l’agacho sus la television per la bòx de SFR (mas serà remplaçaia per « La Chaîne Marseille (LCM) »), coma la tv catalana Televisió de Catalunya Internacional (TVCi).
En 2009 sostendrai la tèsi. Unas pàginas se viran?
De tot aquò, ne’n rèsta una caissa de carton a cò de mon paire. Lo scenario e de documents, benlèu de fòtos i dèvon èstre. L’ai manco dubèrta per escriure aquelas linhas. Un qu’ai ren lo temps d’anar la cerchar. Dos qu’escriguèro quora me venguèt. Agacharai mai tardi s’ai lo temps. Un jorn, per veire. S’ai ren eissubliat.
Ai l’impression, despí que me cuento aquelas lescas de vita, que tot auria poscut èstre un roman inventat. De còups, sio a far autra causa e me tòrna en ment
, coma un lamp
, tal o tal moment plasent o desagradiu. S’ai temps de lo marcar sus papier coma aicí, existe. Senon demòra encara tancat dins lo ment, las “carnavèlas”, de qué se “ mastrolhar
las carnavèlas” coma auria dich lo Joan-Peire Belmon.
Totes de l’equipa se sèm perduts de vista. Quora veo “Plus belle la vie” (PBLV) que passa cada sera de la senta setmana, penso a Felip. Avèm pron charrat ensèm sus los mèdias. Escambiat de mails après Malatèrra. Me mandèt fa pauc encara de fòtos de Malatèrra qu’avio perdüas. Après la banda dals “Nuls” qu’i frequentèt Chabat e companhia dins la naissenta television en region, volia demorar a Marselha per crear al país. Après Malatèrra, Liberata, impossible de far pertusar qualqua ren de creatiu durable en occitan provençal (en lenga non-francesa qué), quitament en region. Racisme totjorn integrat que se vei manco. L’avia capit. Mas tròup de blocatges jacobins. Encara, e èra luenh d’èstre occitanista. Per el, èra vist dals mèdias. Mas èran e son sempre los memes blocatges. Fa plaser de veire que l’analisi èra partajaia aicí.
Eliana ,de l’emission Vaquí (Setmanièra en lenga d'òc a France 3, ndlr) passa veire lo viratge dal film. Joan-Peire Belmon passarà un autre jorn tanben. Eliana es conselhiera linguistica per los dialògs. Me ditz que cal far un juec en “provençal mean”. Totun lo film es censat èstre virat en Auta Provença, valent a dire en Gavotina lingüistica. Ja que Sisteron s’i crei que lo monde i parlan provençal. Mas comença lo vivaroalpenc a Chastèl Arnós ja, es dire la diferença entre representacions e realitats. Sèm justament en la valaia dal Jabron, e es plus de provençal forcalqueirés (amb una minoritat de traches alpencs) coma parla JI Royer. Es ben de gavòt, plen dedins, -s de plurals e companhia. Mas... Doncas deuriam parlar en adeqüacion ambal terren. Al final, coma sovent, serà un film en provençal maritime. Sensa grandas originalitats. Un pauc dur per un gavòt coma ieu
Ai una pausa, fa una entrevista d’Arvèi per la sortiá dal sieu novèl CD de musica electro occitana. Anam a Vorona. Genta persona. Coma sio un amator amb Carina, sio entrevistat. Fa ben plaser. Parlam occitan dins lo bar. Los ancians nos escotan. De qué pensaràn ben al fons d’elos...
Los tornarai veire los amics.
Aüra es temps de tornar a Noièrs per achabar los exteriors de Malaterra. E tanben chalrà anar far los interiors a Marselha. A la Valentina. Dins aquela bastiassa granda e vièlha. De platanas gigantas davans. Que desapareisserà après, quasi coma la granja Bermond. Non, dins la granja Bermond solament lo cubert tombarà e una muralha tanben. Mas la granja i es sempre.
Per la fin dal viratge als exteriors, lo productor qu’aviá logat una pichina vila organiza una fèsta. Cadun fa lo manjar. Es simpatic totplen.
- Capitala d’Occitània, platèls interiors. Setembre de 2003
Fasèm venir la campanha a la vila. E l’emocion es diferenta. Es un juec mai interior, fasèm los interiors es ver.
Vau rejónher l’equipa de filmatge dins l’onzen arrondiment de Marselha sonat La Valentina. Sòrto de l’autovia que ven d’Aubanha. Avèm de renfòrts d’equipa amb d’autres cadraires.
Es dins lo quartier « Leis Acaptas
» (francizat en « Les Accates »). L’adreiça que se donam per apuntament es « Camin deis Acaptas, la Bastida Denisa », me chal passar un portal grand e me parcar dins lo pargue. Es un endrech mesclat. Mitat urban amb de magasins grands, e l’autra mitat de pabalhons e de terrens amb de verdura.
Lo nom es pron rar. Me fa pensar a « L'Acapta de Perier », darrier lo còl de Perier qu’i avèm una bèla vista sus lo Gòu Sambracitan, a la naissença dal « riu dau Vau de Perier », après aver passat lo vilatge de Colobrieras dins Las Mauras.
Çò qu’an de comun es que son d’endreches per s’acaptar, probable o que lo mond an achaptat, comprat ? Aüra, es ancara un endrech quiet. Completament contrastat amb la part urbana de la ciutat. Çò que se ve lo mai.
Lo portal es bèl. Una proprietat granda darrier una muralha auta. Eran ren de paures aicí dintre. Es proprietat de la comuna de Marselha aüra, nos presta los luecs. Lo bruch ditz que la bastiá es en ajornament, qu’i es un projècte de via rapida. Seriá fonduá just après lo filmatge.
«E a l’ubac, dins los Alps, en Gavotina, i faguèro lo mieu primier film en occitan amb Felip Carrese, Domenja Lombardi e Comic Strip Production. Tornèro trobar la television d’ans après.»
En 2002 e 2003 Laurenç Revest, ara professor d’occitan dau mentonesc, es chausit per Felip Carrese ; serà un deis actors màgers de Malaterra, aquela òbra rodada en Auta Provença, una istòria de guerra, d’espionatge, e en meme tèmps una radiografia dau monde de la montanha dau començament tarrible d’aqueu siecle de sang.
Lo joine Laurenç observa, nòta, conversa...dètz-e-sèt ans puei, vaquí son testimòni, que publicarem a chapauc, en sèt o uech episòdis, e seguirem lo biais de trabalhar de Carrese, autor proteiforma desparéissut en 2019.
Malaterra es encara en 2020 una deis unicas òbras filmica facha per lei salas negres, e una capitada, tant artistica coma publica. Siguèt premiat per mai que d’un festenau.
De seguir tre diluns...Motor...Filmatz !