La descreissènça dau nombre de cas de coronavirus tractats dins leis espitaus marselhés ara es evidenta : quand li aviá sièis cents liechs prevists en reanimacien a mieg abriu, puei 482 lo 23 dau meme mes, lo 8 de mai ne’n avian ren que 222 am’aqueu de còp 103 pacients per leis ocupar.
Tot parier lo nombre de personas vengudas ais urgéncias espitalieras per covid 19 èran encara au uech de mai quarantaquatre per un totau de nòu cent trentaquatre vengudas ai memes servicis per de rasons fòrça diversas.
Aquò dich dins la setmana passada encara 339 cas siguèron dichs positius en Provença.
Ara que l’epidèmia sembla de dever fa arrier d’un biais franc, de questiens se pausan sus l’avenir quatecant
.
D’un costat la malaltia podriá faire un reviure
dins un caire o l’autre per de rasons mai faciles a entendre : una reünien familiala coma d’obsèquias, que ja s’es vist en Dordonha fa pauc, o de fogaus
que pauc an vist perqué la populacien onte se desvolopa la veson pas tant leis espitaus; dins lei corredors espitaliers se ditz qu’a Marselha lo XIVen arrondiment o lo quartier de Malpassé dins lo tregenc arrondiment serián lei mai riscats. Enfin, l’obligacien facha de durbir ais establiments escolaris seriá la fònt d’un risc maugrat l’oganisacien de l’acuelh...D’ensenhaires nos fan saupre qu’un accamp de pre-rintrada dins un collègi dau Nòrd de Marselha esperava quaranta personas que mai que d’una se trobava una rason oficiala de pas l’i anar…
D’un autre costat, lei nombros examens qu’a practicat l’IHU marselhés dau professor Daidier Raoult an desvelat, coma l’a dich dins una entrevista televisuala, que mai que d’un patissiá de micrò lesiens ai paumons, maugrats qu’èran assimptomatics. “Son de causas de tenir d’a ment
, que podrián, deman mau evoluir” disiá.
Es que leis espitaus marselhés, a l’IHU segur mai per la majoritat a l’espitau de La Timone, a l’ocasien d’aquela epidèmia, practicava 5608 radiòs e scanners dau paumon e dau torax despuei la fin de fébrier.
Au totau es de saupre qu’en Provença despuei lo començament de l’epidèmia 15 665 personas siguèron espròvadas per sopçon de covid 19. Entr’elei per malastre 756 morirèron, ne’n deploram 438 dins lei Bocas-dau-Ròse, 152 dins leis Aups Maritimas, 118 dins Var, 30 dins la Vauclusa, dètz dins leis Auteis-Aups e uechs dins lei Basseis-Aups.
A veure se, coma va disiá dins la meme entrevista lo pf. Raoult, ara la corba pòu que baissar jusqu’a disparicien, o s’un reviure sota forma d’una segona onda resulta dau desacantonament.
Atacat per de rançonaires dau oèb au començament de l’acantonament, la Comuna de Marselha recupèra a cha pauc la mestreja de son site. Mai aquela situacion es l’argument de l’Insee que dona jamai l’estatistica dei decedits dau coronavirús.
L’institut nacionau de l’estatistica publica chasque jorn lei donadas per chasque despartament...levat dei Bocas-dau-Ròse, tresen francès per la demografia.
Lei donadas de mortalitat dependon dei servicis funèbres de chasque comuna, mai a Marselha mòron la mitat dei decedits d’aqueu despartament, ce que, ditz l’Insee, faussariá l’estatistica.
Estona que l’Institut pòsque pas disposar d’un modèla coma per tot, dau moment que conéisson la proporcion de mòrts de la vila relativa au despartament.
Lei sospicions segur se fan bòrd qu’a Marselha opera l’IHU d’Infecciologia dau professor Daidier Raoult. Dins sa vidèo de chasque jorn, aqueu informa pasmens de sei propreis estatisticas. Tracta mai de 800 personas per jorn, e jusqu’ara deplora un solet mòrt. Aquelei chifras deurián comptar dins l’estatitica que l’Insee sembla pas vòuguer cercar amé sei mejans locaus, pasmens chanuts.
La còla dau professor Raoult sonha lo mond que vèn a son institut despuei tota la França, e a fortiori seriá l’espitau que reçaup la màger part dei malauts marselhès. Es tanben dins aquel espitau que sonha am’ un cocktail de medicaments pauc cars e ja ben conéissuts, ce que l’a fa persona non grata amé lo Consèu scientific de l’Estat.
Rementem que la setmana passada lo ministre de la Santat Olivier Veran aviá reservat aqueu tractament ai cas greus...una estupiditat bòrd que l’eficacitat se pòu desvelar unicament dins lei dos premiers jorns dau diagnostic, avans que de lesions aparegan.