La Serp d’Estello jugado dins lou champ de Malafougasso


MALLEFOUGASSE. Giono trompait son monde, en utilisant les noms de lieux qu’il transformait pour le besoin de ses drames. Montserrat Tintó, elle, a fait coller l’esprit du Serpent d’Etoiles et de son assemblée de bergers avec le nom du lieu utilisé par Giono, Mallefougasse. Une belle rencontre littéraire, scénique, et humaine.



Tout le village était soit sur scène, soit dans le public (photo MN)
La Serp d’Estello, o l’Estelan, es tira dóu libre (1931 ed. Grasset) de Jan Giono. « Siéu à legi fouaço e d’ami m’avien counseia de pas lou manca aquéu… Siéu toumbado sus lou capìtou ounte s’acampon li pastre, èro dins lou « prat de Malafougasso » que dis Montserrat Tintó-Espelt.
 
La dono dóu cafè tiatre sestian La Fontaine d’Argent, que mai que d’un s’en ramento, a douna per lou  premié cop soun adatacioun de l’obro à-z-Ais, en nouvèmbre passa. Pièi a vougu n’en faire uno representacioun dins li liue ounte aurien pouscu s’acampa li pastre.
 
Sian lou 24 de jun. Sus la plaço dóu vilage, entre li cadiero qu’esperon li vilajan, Montserrat Tintó dis si recerco. « Coume aven vira dins tout lou païs ! « Valensolo, Fourcauquié… Pièi, d’asard sian passa pèr… Malafougasso, lou païs ounte Giono plaço aquelo acampado tant impourtanto ».
 
Jan Giono escriéu un rouman particulié, ounte se mesclon gènt e bèsti, dins uno meno de mitoulougìo greco-prouvençalo que viso l’universau. E au mitan dóu libre, li pastre s’acampon … à Malafougasso, per ié dire que l’ome dèu respeta la naturo, se vòu la beileja.
 
Ce que sabié pas la metèiro en scèno, es que serié tant bèn aculido per lis abitant. « Segu que despièi aièr, lis atour sestian son aculi per lei vilajan, e que de discutido s’en seguisson ! » soutoligno Patric Claude, l’ome que tóuti ié fan fisança aqui per endraia li proujèt culturau. E n’i a a bóudre ! Deja lou 30 de jun devié èstre dounado sus la mumo plaço Le mental de la Reine, de Victor Haïm, uno fablo sus lou poudé.

Un rescontre entre un autour, d'actour e de vilajan

This browser does not support the video element.

Malafougasso es un vilajoun de pas manco quatre cènts abitan, au pèd de la Mountagno de Luro. Prouvençau dóu bres, Parisen o Bèlgo, i’aurés uno provo de ce qu’es la Prouvènço Auto d’un rèire païs, que l’interèsso la culturo.
 
Malafougassen e Sestian, li vaqui tóuti à alesti l’espetacle, souto li tihòu de la plaço darrié la glèiso. La flutisto Mariano, i’an demanda fa quàuqui jour de veni de Fourcauquié ; un pastre es lou musician d’un groupe sestian de balèti ; aquéu que fa leva lou vènt emé lou soun d’un tambourin es Roger, l’assistant de catalan de l’Universita ; la cantarello que vous fa entèndre Victor Gelu es la Magali Bizot, que presentan plus aqui…
 
E, lou tèms d’un divèndre de vespre, s’i poudrian crèire, au prat de Malafougasso, emé li pastre.

Mercredi 28 Juin 2017
Michel Neumuller