Bonaça per lo filme en lenga nòstra


Les producteurs ne signent pas pour un film en occitan aujourd’hui. Ils pensent qu’il n’y a pas de public pour cela. Comment y arriver malgré tout ? Le premier débat du Cep d’Oc a attiré le public sur ce thème à Aix-en-Provence.



Perqué tant pauc de filmes en occitan ? « Perque lei productors vòlon pas córrer de riscs » nos ditz Joan Pèire Belmon. L’ancian productor de Vaquí, l’emission en lenga nòstra de France Trois Méditerranée, parla d’experiéncia. Despuei quauquei mes a la retirada, baileja ara lo Cep d’Òc, l’associacion que pren la plaça de l’ancian Centre d’Oralitat de la Lenga d’Òc, ara municipalizat as Ais, ont provoquèt aqueu debat.
 
A l’ajuda dau prepaus e per ben far sentir au public çò que manca, lo debat passèt après lo cap d’òbra de Felip Carrese, Malaterra. Coma l’autor ara deu per viure trabalhar sus la sit com Plus belle la vie, de lo saupre èra l’aperitiu dei trenta personas que venguèron au debat.
 
Despuei 2003 e Malaterra, fau dire qu’avèm plus vist de vertadier filme en occitan. Lo sistèma audiovisuau francés li ajuda pas. « Per esperar faire lo filme fau l’ajuda dau CNC (lo Centre Nacionau dau Cinèma, qu’utiliza una partida dau prètz d’intrada au cinèma per ajudar la creacion de filmes que lei chausís sus dorsier). Mai per l’aver, fau qu’una cadena de TV produgue aqueu filme. «  Ailàs, aquelei, a l’ora d’ara, signan pas per una òbra que seriá pas en francés » dirà JP Belmon.
Pour ce premier débat aixois au Cep d'Oc Jean-Pierre Belmon avait convié deux acteurs de Malaterra ( photo MN)

Rien n'est possible sans un public occitanophone qu'il faut créer

Son filme seguent Malaterra, Felip Carrese lo faguèt en còrs, e Liberata foguèt sotatitolat en francés per lei 30% de dialògs en lenga còrsa. Obtenguèt fòrça prèmis professionaus. Pasmens France 3 lo vouguèt pas produrre s’aviá mai de 30% en lenga autra que lo francés. Urosament lei Còrsas an una cadena de TV que parla còrs sus lo cable, Via Stella… qu’es pasmens de France 3.
 

« Lo sistèma es çò qu’es, per lo far bolegar, fau faire bolegar la societat civila » conclurà JP Belmon.
 
Se parla pasmens de projèctes amb la television catalana, a l’Estivada de Rodés s’es parlat d’autrei projèctes amb la TV de la Val d’Aran … mai es causa coneissuda, Espanha, e en particular Catalonha es en plena crisi. Lei faudriá crèire ben volontaris per se far la cambeta en pagant sens esperar de retombadas. En Itàlia, totei lei projèctes de filmes occitans en Piemont serián arrestats despuei que la Liga dau Nòrd es arribada au poder.
 
Ges d’espèr subran adonc. « Fau crear un public au filme en occitan », es indispensable. Coma ? vaquí la question.
 
Lo Cep d’Òc voudriá endraiar una tiera de debats, e espèra que per lo segond, lo 12 d’octòbre, i aurà mai de monde. Se parlarà d’un DVD qu’acampa de reportatges de France 3 Vaquí per ajudar leis ensenhaires a far ausir la lenga a seis escolans. Puei, lo 23 de novembre, un debat serà prepausat sus lo tèma : « filmar la tradicion, es pas la tuar ? ». E per apielar la discussion, se difusarà un documentari d’Andrieu Abbe : « Aquelei pastres ».

Lire aussi : Lou filme en lengo que vòu pas creba l'iou



Dimanche 23 Septembre 2012
Michel Neumuller