Après setanta ans de reviradas enfin una Lèi

Les abonnés du mensuel Aquò d'Aquí pourront s'attendre à lire cet article en version intégrale dans deux semaines


Dans le mensuel Aquò d'Aquí de mai l'historien Felip Martel examine la longue histoire des échecs des tentatives législatives en faveur des "langues de France". On ne fera pas l'économie d'une réflexion nationale sur leur place conclut-il.



Dans Aquò d'Aquí de mai 2021 l'historien Felip Martel livre une analyse des échecs des nombreux projets de loi sur les langues régionales qui ont précédé le succès de la Loi Molac le 8 avril dernier (photo MN)

Dins sa cronica istorica venènta, l'istorian Felip Martel reflexiona en vivarò aupenc que "çò que manca au nivèu nacionau, es tot simplament una reflexion sus çò que son las lengas de França e cò que poion adurre a la cultura nacionala. En defòra de l’idèia pigra que tot aquò es de « patrimòni »

Fa lo còmpte de totei lei lèis - o puslèu leis assais de lèis - que volian faire intrar lei lengas de França dins la normalitat educativa au país de la lenga unica. Una tiera de reviradas fins qu'au 8 d'abriu passat.

Setanta ans despuei la Lèi Deixonne, l'unica que posquèt finalament èstre votada. 

E per aquela, rementarem l'estudi, la tèsi de Ian Lespoux.

L'istòria nos ajuda a chifrar present e futur.

Per legir aquelei doas paginas vèrs lo dètz de mai, podètz ja vos abonar au mesadier e ajudar Aquò d'Aquí



 


Jeudi 22 Avril 2021
Aquò d'Aquí