Lo Cep d’Oc que s’es dedicat au collectatge de la paraula d’òc en Provença nos aviá ja porgit en libre audiò l’òbra de Folco de Baroncelli, Babali, amé la vòtz de Roland Pecout. Dos ans après vaquí son segond libre d’escotar.
Aqueu de còp prepausa benlèu lo premier opus de Valèri Bernard, longtèmps desconegut, Angèlo Dàvi. E davant lo micrò es Miqueu Arnaud, lo president de l’IEO 13 qu’a prestat sa votz greva an aqueu roman rurau-ciutadan que deu èstre de 1887.
Jan Mari Ramier, lo president dau Cep d’Oc nos l’a resumit com’aquò : “una mena de Madama Bovari qu’acabariá mielhs!” una frema educada tòrna au vilatge, dins la cencha
marselhesa, e coma es annada “a la vila” li conven plus lo monde grossier de la campanha. Alòr quora lo premier cònsol, bòn barjacaire, comença de la cortesar…
Per presentar l’òbra, en collaboracien amé la mediatèca sestiana, podètz ja mirar e entendre la conferéncia que ne’n dona Claire Toreilles, anciana conselhera pedagogica a l’Acadèmia de Montpelhier.
“L’òbra èra absenta de la biografia coma de la bibliografia de Valèri Bernard, mai existava, manescricha, adonc es mai que d’un siecle après que l’an descavada
e publicada. Dins aquela òbra lo biais de pintre de l’autor se pòu vèire, que nos fa considerar lo vilatge amé leis uelhs d’artistas pintres, e Marselha, dins lo luenchen es sempre presenta” coma una referéncia per la frema que se vei pas ben dins son mitan rurau, coma embarrada.
Valèri Bernard siguèt capoulié dóu Felibrige entre 1909 e 1919, e mai fondator de l’occitanisme en Provença, bòrd que creava en 1930 la Societat d’Estudis Occitans à Marselha, que ne’n fasiá son president d’onor.
Quin artista ! Pintre, gravaire, poeta, escrivan...de l’escòla dau realisme marselhés, amé de vertadierei preocupaciens socialas. Et totjorn am’un agach de pintre. D’alhors, Claire Toreilles nos parla de son escritura coma d’una “erotisacien dau paisatge”, adonc, una òbra sensuala de legir coma se mira una tela de Pau Guigou.
Quant au Cep d’Oc, ne’n restarà pas an aqueu segond libre audiò. “Siam ja a alestir lo tresen, aqueu de còp serà pas mens que Frederic Mistral, amé Mirèio” nos ditz encara Jan Mari Ramier. Lei doge cants ne’n siguèron legit a Malhana fa dos ans per autant de lectors. “Onge d’entre elei an ben vòugut venir puei a s’Ais, dins nòstre estudiò per gravar l’òbra”.
Un eveniment que, totei l’esperan, acamparà lo monde a l’autona venènt dins un eveniment public.
Mai ja lo visitaire dau site dau Cep d’Oc un pauc acostumat podrà vèire que dau tèmps d’aqueleis acantonaments de 2020, l’associacien a pas radassat
: lo site web siguèt renovat per ne’n faire un otís ben mai ergonomic.
Lo visitant podrètz li comandar la clau USB d’Angèlo Dàvi, au prètz de 10€. Mai se siatz ensenhaire d’òc, es un otís pedagogic que vos serà ofèrt graciosament.
Entre associacions patissant encara dei dos mes d’acantonament, fau comptar lo Cep d’Oc, lo centre chanut
de collectatge et de transmission de la paraula d’òc. Creat sota forma associativa en 1989, anima un site web dedicat au collectatge e chasque an pòu produrre una a doas creacions, coma l’an passat l’aviá fach am’un DVD consacrat a l’autor camarguenc Folco de Baroncelli.
« Aquest an leis escotissons
son gaire rintrats dins lei caissas » s’alarma Jan-Mari Ramier, son president. « Fau dire qu’ambé l’acantonament que nos a retenguts mai de tres mes de temps dins nòstreis ostaus avèm un pauc laissat de caire la vida associativa. »
Adonc fa la crida per faire rintrar l’escotisson, qu’es de 10 € l’an, e 30€ per aquelei que vòlon sostenir mai.
Lo trabalh dau Cep d’Oc, associacion premier bailèjada per Marc Audibert, puei per Joan-Pèire Belmont, necessita lei dardenas per lo materiau de filmatge, e lo trabalh de l’emplegada, tot d’un còp documentalista e montairèla de filmes. Se’s ocupada tanben dau reviure dau site oèb que podètz agachar aquí.