La literatura occitana medieval compta amb un interessant repertori èpic. Sense tenir el relleu de la poesia trobadoresca, ni tampoc del repertori narratiu, hi ha, però, un text èpic occità que ha merescut un interès constant: la Canso de la Crosada.

Redactada en dues parts ben diferenciades durant la segona dècada del segle XIII, descriu, molt a prop dels fets, l’avanç francès al territori occità. Decretada la croada contra els càtars pel papa Inocenci III, el Regne de França l’utilitzarà com a pretext per annexionar-se el comtat de Tolosa i anorrear així una de les cultures més brillants de la cristiandat occidental.

La Canso de la Crosada relata aquests fets coetanis des de perspectives polítiques i propagandístiques discordants, tot fent registre d’un dels episodis més sinistres de la història medieval europea.