Montanarò e Baudoin de cotria ‘mé l’amor, lo dessenh e la musica


Le chanteur et le dessinateur se connaissent bien, et l’idée d’une collaboration trottait depuis un moment. C’est chose faite avec Chants Fragiles, un livre-CD dédié à l’amour. On ne peut que vous conseiller de l’avoir sous les yeux et entre les oreilles.



En principi es un òme tranquile Miquèu Montanarò, mai en veritat un vertadier galavardàs artistic. Lo musicaire glòbe-trotter s’entòrna d’Ongria a l’ora d’ara, après sièis mes de subre-activitat un pauc de’n pertot.
 
Aurà assegurat la programacien dei Targas musicalas de Correns. « L’an passat l’aviáu fach amé Francesca Dastrevinha, la directritz, mai en 2016 èra mieuna completament ». E tota dedicada ai fremas dins la musica de tradicien.
 
E amé son dròle Bautezar, violonista, a fa un duò que mai que d’un còp s’es fa ausir au nòstre o autra part.
 
Mai lo grand afaire, l’avèm despuei tot ara sus la taula. Un bèu libre-CD, arange, onte canta francés, « mai es puslèu una mena de slam », que ditz, un recitatiu cantat e encantat, bòrd que lei tèxtes son d’Edmon Baudoin.
 
Baudoin ara-ara es un dessenhaire coneissut, mai que d’un còp premiat. Amé sei personatges, un còp fachs de regas finas, d’autrei còps de tencha dènsa que s’espandisse, saup se far veire o enamorat o plen d’ànsia... 

Libre d'una amistat solida

Baudoin, es pecat, va ditz pas sus son site, mai siguèt un d’aquelei dessenhaires de tria que portèron pèira a la Ratapinhata, aqueu fanzine occitan deis annadas septanta, devengut mitic. Despuei a fach una carriera, segur. Eu e Miquèu Montanarò se trevavon despuei d’annadas, e un sera, dins un restau parisenc, lo dessenhaire e lo cantaire se son entenduts : Baudoin escririá de cançons, Montanarò lei metriá en musicas.
 
L’ensems es simplament bèu, dedicat a l’amor dei fremas, que l’i vesèm mai que d’un còp nusas e mume am’un bèl erotisme. Mai es tanben lo « libre d’una amistat solida » entre lei dos creators, qu’escriu Edmon Baudoin. « Faudriá aver mai que d’una vida » ajusta Miquèu Montanarò, «  Dins aquesta, avèm fa de cançons, es pas tant mau ! »
 
Mai a fach encarq mai en 2016, lo musicaire, bòrd que s’espèra, ara, un CD « de mei colèras » ditz Miquèu Montanarò. Auriam degut l’entendre en junh, mai sembla tardar una briga. « D’agachar lo monde, despuei d’annadas, me vèn de colèras » nos a dich lo cantaire lo mai doç que coneissèm. « En generau m’inspiran de cançons qu’escrivi dins lei trins que me menan aquí o ailà » dins lei cinc continents. « Voliáu lei donar ais amics, mai Serge Pesce, un musicaire que trabalha amé ieu, m’a dich : « fau lo sortir, aqueu de CD ! ». Avèm mume creat un ostau de produccien per aquò, Fatto in casa. S’i parlarà, en occitan, dei forastiers que rèstan sus lei ribas de mar, mai en generau lei cançons l’i seràn en francés ».
L’esperam.
 
Chants fragiles – Baudoin-Montanaro, ed. L’œuf / Ours Music – 62p. ill. + CD , 16€.
En 2016, l'artiste a entamé un dialogue musical avec son fils Balthazar (photo XDR)

Mercredi 3 Aout 2016
Michel Neumuller