Lo batèu de pèira


Le pédagogue Jòrgi Gròs, grand passeur de la langue occitane, fut un passionné du voyage. Mais le plus beau fut le voyage immobile que cet enraciné imagina depuis la maison familiale nîmoise. Il nous a quitté en février, à 95 ans, et son élève Sarà Laurens lui rend hommage pour Aquò d'Aquí




Deviá de segur arribar un jorn. Mai per ieu, au lendeman de sa mòrt, èra pas encara realitat, me siáu dicha lo lendeman. Lo Jòrgi Gròs moriguèt aier. Lo Jòrgi Gròs moriguèt aier. Lo Jòrgi Gròs... Benlèu que se me lo tòrni dire de lònga, dins ma tèsta, la vertat crudèla e absoluda se farà fin finala. 

Il faut être Nîmois pour comprendre ce qu'était ce bateau de pierre

Jòrgi Gros (photo XDR)
Me fau encara realizar qu'una partida de l'èime nimesenc ven de se'n anar, tant coma au moment de la mòrt de l'Aimat Serre, lo “Bordon” e de sa frema, son “Abelha.” Una partida de ma vida a la començança de mon aprendissatge dins la lenga d'òc a tanben desapareissut per totjorn. L'ausirai pus me gitar, tot joiós, “Eee ! Bonjorn, Sara !” coma a chasque còp que se vegueriam. Jòrgi a laissat seis enfants, felens, reire-felens e totei lei gents que pertoquèt per son òbra e son accion darrier. Espèri que, onte que siegue, a au mens tornar trobat l'Iveta, sa frema...

Mai ne'n vòli pas parlar. Vòli vos parlar dau Batèu de pèira e de son importància per Jòrgi Gròs e per ieu.

Lo Batèu de pèira, premier, es lo libre autobiografic de Jòrgis Gròs e lo solet, me sembla. Me sentissi pas la fòrça de verificar. Se parla pas solament de son enfància, se parla de sei passions, de sa vida dins la quista de la pedagogia, de son amor de la lenga, de sei viatges... Mai la partida que m'interessa lo mai, fau dire, es aquela que se passa a Nimes. Fau estre Nimesenc de lònga per comprendre la metafòra dau Batèu de pèira. D'aqueu “batèu”, èra de fach l'ostau de sei gents sus lo baloard Joan Jaurès, l'artèria principala de la vila que mèna ai Jardins de la Fònt e la Tòrre Manha, cepons de la vida a Nimes. La configuracion dei carrièras faguèt qu'èra en forma de triangle, tant coma la proa d'un batèu... D'aqueu temps, lo baloard aviá au centre una lònga seguida de terrenhs plans que servissián de passejada o d'emplaçament per lei fièras. Per Jòrgi Gròs enfant, semblavan d'isclas sus un grand flume onte s'èra gitat lo fèrre son batèu de pèira. Mai luenh, ne'n faguèt la comparason ambe lo flume Còngo que coneissèt.

Lo Batèu de pèira originau es ara destrusit dempuei lòngtemps. La banca que reprenguèt l'espaci bastiguèt un bèl immòble de veire, de fusta e de metau qu'aviá ben encara la forma d'un batèu. Ara, foguèt encara destrusit per quauquaren de mens ben, pareis... Un còp de mai, vòli pas verificar.

Immòble après immòble... Sembla que çò qu'es de pèira ten pas. Ne'n sabi quauquaren. Benlèu que lo papier, amai cremèsse, pòrriá mai durar ? Jòrgi, mon Jòrgi, après tu, après l'Aimat e lo Robert, es a nosautres de contunhar, ara. Te pòdi dire qu'es pas dins la jòia. Per lo moment.

 

Les ouvrages de Jòrgi Gròs.doc  (29.5 Ko)


Mercredi 21 Février 2018
Sarà Laurens