Aquò d'Aqui



Vous pouvez aussi désormais écouter certains articles !

En cliquant sur la pièce jointe du premier paragraphe des articles concernés, vous téléchargerez un fichier sonore, en fait le même article, mais lu à voix haute. L'initiative nous vient d'un constat : certains abonnés ont hélas une vue déficiente.

Voici un bon moment que nous y pensions; enregistrer certains articles et les proposer sur notre site web, faire entendre à celles et ceux qui souhaitent avoir la langue dans l'oreille, savoir comment on la prononce. Mais c'est un abonné de notre mensuel, devenu mal voyant, qui nous a incité à sauter le pas.







Les articles les plus commentés







            partager partager

Lèi universitària : « rendètz-nos lo drech a l’error ! »


AIX-EN-PROVENCE. La nouvelle loi sur l’accès à l’Université, dite Parcoursup, provoque l’occupation de nombreuses universités. Les étudiants du mouvement souhaitent « décider de notre avenir sans cette sélection, qui sera sociale ».



Le droit à prendre le temps de savoir soi-même quelle est sa propre voie (photo MN)
Le droit à prendre le temps de savoir soi-même quelle est sa propre voie (photo MN)
Un molon de cadieras entrecavaucadas enebisson l’intrada dei halls de l’Universitat sestiana. D’estudiants patrolhan, contraròlan. « Lo president d’Ais-Marselha Universitat nos repròcha un tag, o d’enebir l’intrada a la Bibliotèca Universitari qu’a pasmens eu mume decidit de barrar ». Clemença estudia lei Letras aquí, e despuei de setmanas occupa lo terren. De jorns coma de nuech, amé benlèu 250 personas. Amé de bonurs e de malurs : « la plueja a acompanhat totei nòstrei manifestaciens, qu’a descoratjat ben de monde… Fins qu’au 22 de març a Montpelhier ».
 
Aqueu jorn, d’òmes violents am’un professor, an assajat de descasar d’estudiants, a l’Universitat Pau Valery. « Aquela accien de faissistes a relançat lo movament » sotalinha Audric, que passa un an fòra de Sciéncias Politicas, per estudiar aquí de lengas estrangieras. Quasi mòrt, lo movament s’es reviscolat d’un còp. E se senton plus tant solets, leis estudiants que lo menon a-z-Ais , despuei « que lei dockers de Marselha nos an donat son sosten, e afirmats que, si li aviá d’acciens violentas per nos descasar, elei serián presents amé nosautres ! » s’alegra Audric.
 
Segur que lo president de l’Universitat podrà pas – de supausar que va vòudriá – chanjar la lèi. Mai podriá la renegar, « coma l’a ja fach son collèga de l’Universitat de Pau ! » sotalinha Clemença. « T’an lo poder de pas l’aplicar, e es aquò qu’assajam de negociar ».

« S’orientar tardierament deuriá èstre un drech ! » acaba Max. vengut tardierament ais estudis superiors. « Demandar a un joine de decidir de son avenir tre quinge ans, es pas caluc aquò ?! »
 

Vous avez lu un extrait de notre reportage, qui sera publié complet pour les abonnés du mensuel Aquò d'Aquí de juin. Pour vous abonner et soutenir la langue d'oc qui dit l'actualité de la société, c'est ici.

Mardi 8 Mai 2018
Michel Neumuller





1.Posté par Patric Sauzet le 17/05/2018 19:13
Adieu-siatz !
es possible que lei ORE presenta d'imperfeccions mas tot lo mond es consent que lo sistèma precedent foncionava pas. Assagem lo novèl e corregiscam-lo se cal.
La capacitats d'acuèlh de las filièiras son largament al dessus de la demanda levat per de seccions istoricament subrecargadas : psicologia, STAPS.
En occitan, dins las universitats ont avèm de cursus i a de plaças, tant coma volètz: a Tolosa, a Montpelhièr, a Bordèu, a Niça...
L'occitan a l'universitat s'ameritariá una mobilizacion de la joventut occitana.
L'ocupacion minoritària de las Universitat, l'empachament minoritari dels corses e dels examens sens parlar de las destruccion de locals e de materials es inacceptabla. La tòca d'aquel movement es fondamentalament de politica poticiana e los estudiants servisson d'instruments a de partits politics que se sabon pas far ausir dins la urnas. E las universitats ne patisson, en particular d'universitats del país d'òc ont d'ensenhaires e d'estudiants assajan de far viure los estudis d'òc, e que seràn fragilizats per la descredibilizacion que mena aquela cauma absurda.
La lucha per l'occitan a l'universitat, dins totas las universitats (una licéncia as Ais ?) : òc! Una sembla-lucha contra una seleccion imaginàrias : non pas. Mercé plan..
Coralament
Patric

2.Posté par Patric Sauzet le 17/05/2018 19:21
Resumit de mon messatge precedent : lo drech a l'error, òc ben, lo drech al necitge, non.

3.Posté par Patric Sauzet le 18/05/2018 14:36
[amb qques pècas de pica corregidas, perdon!]
Adieu-siatz !
es possible que la lei ORE presenta d'imperfeccions mas tot lo mond es consent que lo sistèma precedent foncionava pas. Assagem lo novèl e corregiscam-lo se cal.
La capacitats d'acuèlh de las filièiras son largament al dessus de la demanda levat per de seccions istoricament subrecargadas : psicologia, STAPS.
En occitan, dins las universitats ont avèm de cursus i a de plaças, tant coma volètz: a Tolosa, a Montpelhièr, a Bordèu, a Niça...
L'occitan a l'universitat s'ameritariá una mobilizacion de la joventut occitana.
L'ocupacion minoritària de las Universitats, l'empachament minoritari dels corses e dels examens sens parlar de las destruccion de locals e de materials es inacceptabla. La tòca d'aquel movement es fondamentalament de politica poticiana e los estudiants servisson d'instruments a de partits politics que se sabon pas far ausir dins las urnas. E las universitats ne patisson, en particular d'universitats del país d'òc ont d'ensenhaires e d'estudiants assajan de far viure los estudis d'òc, e que seràn fragilizats per la descredibilizacion que mena aquela cauma absurda.
La lucha per l'occitan a l'universitat, dins totas las universitats (una licéncia as Ais ?) : òc! Una sembla-lucha contra una seleccion imaginàrias : non pas.
Lo drecha l'error, òc, segur. Lo drecha al necitge, non pas...
Mercé plan..
Coralament
Patric

4.Posté par Bouvier Jean-Claude le 19/05/2018 16:55
Siáu plan d’acòrdi eme tu, Patric, sus la question d’ aquesta lei nòva. Es segur que presenta de dificultats d’applicacion : a faugut ana leu per cambiar lo sistema fòrça inhuman dau tiratge au sòrt e i a pas agut lo tèmps d’una experimentacion estrecha. Se pòu regretar. Mai fau dire e tornar dire que per lo promier còp i a un assai vertadier d’ajudar leis escolans dins sa causida d’estùdis universitaris e dins lo debanament d’aquesteis estùdis. Ai agut un carriera longa a l’universitat, siáu estat professor e tamben director de formacion, de facultat, president d’universitat e ai ben conegut lei problemas que venien d’una marrida orientacion e leis auvaris que ne’n resultavan. Lei mejans necessaris per que cadun trobe sa plaça, que son promes, son de segur a confiermar. Mai es una messòrga « politiciana » de faire creire qu’aquesta lei introdus tot simplament la seleccion e qu’es pas dins l’interès deis estudiants.

5.Posté par Patric Sauzet le 24/05/2018 08:48
Mercé Joan Claudi per ton comentari e me fa plaser de me trobar en acòrdi amb tu.
Vau uèi al Miralh tornar trobar mos estudiants...
Amistats
Patric

Nouveau commentaire :


Copyright

Les articles diffusés sur Aquo d'Aqui.info sont protégés par la législation sur les droits d'auteur et le copyright. Il est interdit de les diffuser hors le site d'Aquo d'Aqui, sauf autorisation expresse de son créateur.

Recherche

Aquò d'Aquí prolonge l'été

Notre numéro de septembre-octobre arrive. Abonnez-vous vite !

Tant qu'il est là, vous disposez d'un média public et votre langue n'est pas morte...
Notre numéro 355 sera chez ses abonnés dans une petite semaine au plus. Vous y trouverez des enquêtes et reportages, entretiens et chroniques, dont 70% en occitan de diverses variétés et un glossaire pour aider celles et ceux qui apprennent ou récupèrent leur langue !

20/09/2023

Dison que...

Robert Lafont cet intellectuel qui occupa le terrain social pour une renaissance occitane

A ne pas manquer !

AIX-EN-PROVENCE. Le colloque du 14 octobre ouvre large l'éventail des domaines d'intervention d'un humaniste dont l'œuvre incontournable a généré et accompagné le second risorgimento de la conscience d'oc.


Robert Lafont fut l'artisan principal du second risorgimento de la langue d'oc. Mistral avait lié le premier à la production d'œuvres littéraires prestigieuses et à l'unité latine, Lafont, avant et après 1968 associa ce second regain à la critique coloniale et à la situation sociale comme à une relecture de l'histoire. Pour autant son œuvre littéraire et théorique, riche et diverse, marque encore tous les domaines de la création d'òc. 

 



Copyright

Les articles diffusés sur Aquo d'Aqui.info sont protégés par la législation sur les droits d'auteur et le copyright. Il est interdit de les diffuser hors le site d'Aquo d'Aqui, sauf autorisation expresse de son créateur.