La diversitat linguistica coma la diversitat biologica


Pour le linguiste australien Nicholas Evans, la disparition des langues amoindrit la capacité d'adaptation de l'espèce humaine. Il publie "Ces mots qui meurent" aux éditions La Découverte.



Nicholas Evans : Ces mots qui meurent : les langues menacées et ce qu'elles ont à nous dire. La Découverte, 2012. 389 p., 28,50 €.
L'autor es un linguista australian, qu'a fòrça trabalhat sus lo terren per estudiar de lengas pauc coneigudas, e soventei-fes a mand de s'amoçar. Son libre es un argumentari en favor de totei lei lengas dau monde, sachènt que la mitat d'entre elas – tres mila ! - riscan de desaparéisser dins quauquei desenats d'ans.
 
Per Evans, la diversitat linguistica es tant importanta coma la diversitat biologica. La rason fondamentala es que, coma lo ditz lo linguista H .Bernard, citat per l'autor, « tota reduccion de la diversitat linguistica demenís la capacitat d'adaptacion de nòstra espècia, perqué apaurís la serva de coneissènças onte podem posar. » (p. 42)
 
Per un autre linguista citat, J. Fishman, « es ren que quora cada collectiu adutz sa contribucion pròpria a la tapissariá de l'istòria mondiala, e quora cadun d'entre elei es acceptat e respectat segon aquela contribucion, que lei nacionalitats divèrsas finissan per obesir a un sentiment de reciprocitat, caduna estènt capabla d'aprendre e de tirar profiech deis apòrts deis autrei. » (id.)

Le sort des langues dépend de "batailles idéologiques"

Sabon ben, leis occitanistas, que lengatge e pensada son ligats estrechament, e qu'una lenga es pas soncament de mòts, mai una cultura, un biais de pensar lo monde. Partènt d'aquò, l'idèa centrala desvolopada per l'autor es que la coneissènça objectiva de la realitat es pas possible au travèrs d'una soleta lenga, mai per la soma dei coneissènças amolonadas dins totei lei lengas dau monde.
 
Evans illustra sa demonstracion amé fòrça exemples - pron estonants - trobats dins de lengas pauc espandidas, que mòstran la diversitat e la riquessa remirablas dei parlars umans. En mai d'aquò, de lengas raras pòdon adurre d'informacions sus l'istòria d'un pòple, ò ajudar per comprendre d'escrituras dispareigudas.
 
Lei mejans tecnics actuaus permetan de collectar e de conservar de donadas audiovisualas. Mai çò mai important, de segur, es de gardar pron de locutors. Per aquò, ditz l'autor, lo sòrt de fòrça lengas depend largament « d'importantas batèstas ideologicas ». E menciona lo catalan coma exemple de la volontat d'aparar una lenga...

Mercredi 10 Juillet 2013
Gèli Fossat