La Marseillaise tant obligatòri coma lo blu-blanc-roge


Faut-il vraiment que retentissent les chants guerriers, pour rendre hommage aux disparus des terrasses de café ?



Faire entendre La Maseillaise o non ? Abandeirar lei fenèstras de blu, blanc e roge per una capelada ai victimas dau Bataclan ? Compelir lo club de Bastia de football a renonciar a son cant de dòu tradicionau còrsa Dio Vi Salve Regina, en plaça de l’imne francés ?
Portrait funéraire du IIè siècle après JC (Musée du Louvre). La trace d'un être vivant tel qu'il fut vivant.

Recherchons l'unité au lieu de redécorer la vitrine de l'unité

E se l’Estat, en plaça de s’emborniar ‘mé de reflèxes patriotics podiá s’atacar a ce qu’afeblis la libertat, l’egalitat e la fraternitat, fariá veire d’un biais mai segur que s’ataca ai divisiens dins la societat francèsa.

L'unitat vau mai que la vitrina de l'unitat.
 
Pavesar lei fenèstras, lei terroristas s’en garçan bèn. E se persuadir qu’am’una ondassa tricolora la societat serà mai unida, es de fantasme.
 
Un terç aperaquí dei victimas parisencas va son pas, parisencas. Parlam pas dei malurós que nos venián de Laranha o d’autrei recantons francès, tot urós de profiechar d’una nuech de fèsta parisenca, mai deis estrangiers, toristas o estudiants forestiers que son tombats sota la mitralha islamista. Per elei, e sei familhas, que serà, aquel abandierament ?
 
Lei prusiments nacionalistas faràn pas s’entornar lei malurós. E se fau combatre lei afogats d’aqueu faissisme que s’esconde darrier la bondieusiariá, l’omenatge ai victimas eu, es fach per nos les gardar en memòri.
 
D’acampar sei fòtos que lei fan veire vidants, de publicar sei noms, de faire parlar d’elei sei pròches,  son totei de mejans de leis onorar, e deu n’i aver d’autres.
 
En plaça de negar sa memòri sota l’ondassa dei bandieras, o de cantar « qu’un sang impur abeure nòstrei regas ».

Vendredi 27 Novembre 2015
Renat Mine