La Catalonha tres ans après entre procès e intimidacions


BARCELONA. Voici trois ans les Catalans étaient appelés aux urnes pour décider de leur avenir. Cet avenir s'est depuis écrit à coups de procès politiques, d'accusations sans fondements et d'intimidations des citoyens, d'autant plus que l'Union Européenne ne dit mot.



This browser does not support the video element.

Lo premier d'octòbre de 2017 mai de dos mila gardas civius espanhòus laissèron lo pòrt de Barcelona onte èran acantonats, pèr d'escòlas de Barcelona e de sa pròcha banlega, o de ciutats importantas dau país onte l'elegeire èra pregat de votar pèr o còntra l'independència. Anèron onte lo monde ciutadan èra pas pron fòrt per resistir, o dins lei ciutats de bailes catalans independentistas : Sabadell d'onte èra la presidenta dau Parlament Carme Forcadell, Gerona que ne'n siguèt cònse Carles Puigdemont, lo president catalan.

Madrid podiá pas acceptar lo drech a l'autodeterminacion, e va fasiá saupre amé violencia. Se'n seguiriá una tiera de procès amé de responsables politics pacifics e democratas, ara en preson o en exilh.

Tres ans après totei nòstrei contactes nos mòstran que la determinacion es intacta, e que lo crusitge de l'Estat espanhòu l'es encara mai. Amé lei procès nòstre biais de vèire l'Espanha a chanjat. Un Estat autoritàri onte cochar lei ciutadans per seis idèas es moneda correnta. 

 

Intimidacions

Jordi Matas i Dalmases, jugé le mois prochain pour un délit inexistant, mais qu'importe, il convient de faire un exemple (photo MN)
Lo cas de Tamara Carrasco es emblematic. Aquela frema de trentacinc ans es ara jutjada per "desobediènça" (desobeïssença) e risca tes ans de preson. Mai durant dos ans l'acusacion èra de "terrorisme". Aviá participat an una operacion "cacalausa" sus l'autorota amé dubertura dei baranhas ais automobilistas après la repression dau referendom. La Guardia Civil aviá perquisicionat son apartament, e trobat de materiau militant, coma un siblet jauna, la color de protestacion, e un retrach dau president Puigdemont. Entre cent militants es aquela qu'aviá chausit la justicia per s'achinir. La rason ? "Tamara es un pichon nom de mitans popularis, e Carrasco es un nom espanhòu...L'i an pas perdonat de pas votar Ciutadanos e de chausir d'èstre plenament catalana" nos disiá en mai 2019 un observator de la vida politica catalana. Tamara Carrasco siguèt assignada a residència durant dos ans, aviá lo drech d'anar trabalhar, mai pas de visitar sa maire malauta.

L'autre cas es aqueu de Jordi Matas i Dalmases, qu'aviam entrevistat fa tot bèu just un an. Professor de scienças polititcas siguèt amé quatre autres, encargat per la Generalitat de Catalonha, de susvelhar la regularitat dau vòte per lo Referendum. Eu tanben es amenaçat de tres ans de preson per desobeïssença. Pasmens jamai siejat, adonc serà jutjat per un delicte qu'a jamai existat.

 

Silenci europenc

Ultím episòdi, la destitucion aquesta setmana dau president elegit de Catalonha, Quit Torra i Pla, per aver refusat de despendolar una bandièra dau palai de la Generalitat, que disiá "libertat per lei presoniers politics".

Una Espanha que sembla pas melhora que la Turquia dau ponch de vista dei drechs umans, e que pasmens laissa faire l'Union Europenca.

Per aquò, l'aniversari dau referendom sembla tanben aqueu de la caponiá europenca. 
Barcelona, 2 octobre 2017, après la répression du référendum (photo MN)

Jeudi 1 Octobre 2020
Michel Neumuller