Mammografia, necessari mai còntristada quora es sistematica
L’incidéncia dau cancer dau sen aumenta sensa relambi despuei vint ans au mens, en particular amé lei mai joinas, segons un estudi d’estudis menat per lo professor Pascal Pujol, onctogenetician ligat au CHU de Montpelhier e pereu pdt de la Societat Francésa de Medicina Predictiva e Personalisada (SFMPP). Es amb aqueu títol qu’a acampat lei donadas dau malhum Francim, una entitat qu’espincha l’estatistica dau cancer de l’adulte dins 24 Despartaments francés.
Am’aquò pensa de poder afortir que l’incidéncia dau cancer dau sen aumenta en França sensa relambi, en particular amé lei fremas de pas manco quaranta ans. L’incidéncia es lo nombre de cas diagnosticats dins una annada entièra. Lo cancer dau sen tòca una frema sus uech, e chasque mes d’octòbre una campanha mediatica es bailejada tant per lei poders publics coma per leis entitats medicalas per un descobriment precòç. La dison « Octòbre ròse ».
Am’aquò pensa de poder afortir que l’incidéncia dau cancer dau sen aumenta en França sensa relambi, en particular amé lei fremas de pas manco quaranta ans. L’incidéncia es lo nombre de cas diagnosticats dins una annada entièra. Lo cancer dau sen tòca una frema sus uech, e chasque mes d’octòbre una campanha mediatica es bailejada tant per lei poders publics coma per leis entitats medicalas per un descobriment precòç. La dison « Octòbre ròse ».
Auça sensa relambi per lei trentenaris
L’estudi Pujol que siguèt desvelada lo 10 d’octòbre 2025 au congrès de la SFMPP fa resson ‘mé tota una tiera d’autreis estudis, per l’essenciau ais Estats Units d’America e en Granda Bretanha. Fins qu’ara en França lei mitans medicaus n’en avián ren que lo dobte, mai per Pujol « l’auça dei cancers dau sen per la frema joina ara es confiermada ». Son estudi fa vèire que pasmens l’auça pertòca dins totei lei lescas d’atge, tot coma dins lei país anglò-saxons ja citats.
Segons l’estudi Pujol, en trenta ans lei cancers precòç an bombats de 63% per lei fremas de trenta ans, e de 33% per lei fremas de quaranta ans. E per eu es inquiétant bòrd que lo cancer precòç sembla mai agressiu. Am’aquò lo mume a poscut dire que en trenta ans dètz milas fremas suplementarias an poscuts desvelopar un cancer dau sen.
Segons l’estudi Pujol, en trenta ans lei cancers precòç an bombats de 63% per lei fremas de trenta ans, e de 33% per lei fremas de quaranta ans. E per eu es inquiétant bòrd que lo cancer precòç sembla mai agressiu. Am’aquò lo mume a poscut dire que en trenta ans dètz milas fremas suplementarias an poscuts desvelopar un cancer dau sen.
Totjorn que mai lei joinas, pasmens pas tant en nombre
depistatge e destressa psicologica
D’autrei pòdon dire que lo fenomèn segur chirona, mai que resta limitada l’auça : seriá en mejana de 333 fremas per annada en França. Per aquò dins lei mitans favorablas ai medicinas doças un discors se desvolopa en reaccion : lo despistatge seriá tot d’un còp intrusiu, dolorós e carestiós a l’avantatge de laboratòris ara crompats per de multinacionalas de la santat. Estrès dau despistatge, faus positius (elements que pòdon sospichar un cancer encara que n’i ague pas), mamografias dolorosas, setmanas d’espèra qu’afectan la santat psicologica…) am’ un subre diagnostic : un terç d’aquelei cancers serián de tumors sensa perilh per la vida mai qu’entraïnan de tractaments lordàs…
Per apielar aqueu biais de pensar, aqueu monde se referis a la revista Cochrane qu’estudia d’estudis medicaus d’un biais sistematic. Aquela a publicat un estudi d’estudi qu’a conclús que « amb uech assajs sus 600 000 fremas de 39 a 74 ans, lo depistatge redutz la mortalitat de 15% mai que lo subrediagnostic es de 30% e podèm conclure que une frema sus 2000 convidada au depistatge serà sauve, mai que 200 autrei se veiràn en situacion de destressa psicologica e d’ànsias d’annadas a de rèng per rasons de dobtes en causa de faus positius, e que dètz seràn sonhadas d’un biais lord maugrat que siegan en bòna santat. »
Per apielar aqueu biais de pensar, aqueu monde se referis a la revista Cochrane qu’estudia d’estudis medicaus d’un biais sistematic. Aquela a publicat un estudi d’estudi qu’a conclús que « amb uech assajs sus 600 000 fremas de 39 a 74 ans, lo depistatge redutz la mortalitat de 15% mai que lo subrediagnostic es de 30% e podèm conclure que une frema sus 2000 convidada au depistatge serà sauve, mai que 200 autrei se veiràn en situacion de destressa psicologica e d’ànsias d’annadas a de rèng per rasons de dobtes en causa de faus positius, e que dètz seràn sonhadas d’un biais lord maugrat que siegan en bòna santat. »
lo biais de viure a la fònt dau risc
D'estudis de menar per saupre lei comportaments a risc
Pasmens l’estudi d’estudis menat per Pujol, am’aquelei diagnostics, insistis que lo cancer precòç es en aumentacion, e qu’es justament lo progrès dau depistatge que n’en es la rason ; n’en descubran mai qu’aperavans, tanben amé lei mai joinas. Leis autreis explicas serián degudas au biais de viure : consumacion d’alcoòl per lei fremas, de tabac, puei la sedentaritat e l’obesitat n’en serián lei causas majas. Segons de testimònis d’oncologas, jugar sus aquelei fenomèns podriá abaissar de 40% lei novèus cancers detectats…
Pasmens lo degalhatge d’aqueu biais de viure tòca pas parier chasque part de la societat, e l’afortir ameritariá d’estudis mai fins en particular segons la pausicion socialas dei fremas o son origina etnica ; en mai d’aquò d’estudis per saupre se aquelei biais de viure se son degalhats aquelei trenteis ultimeis annadas mancan per afortir aquelei pistas.
Aquò dich, per afortir aquela incidéncia de cancers amé lei joinei fremas leis estudis mostran que lo cancer dau sen es pas solet dins aqueu cas ; d’autrei tocan mai lei joines adults : ansin ais Estats-Units aquelei de la traquèa e de la prostata. E lei mai mortaus per aquelei lescas de populacion sota cinquanta ans, segons de donadas de 2019, siguèron aquelei de la traquèa, dau paumon, dei budèus e de l’estomac.
Pasmens lo degalhatge d’aqueu biais de viure tòca pas parier chasque part de la societat, e l’afortir ameritariá d’estudis mai fins en particular segons la pausicion socialas dei fremas o son origina etnica ; en mai d’aquò d’estudis per saupre se aquelei biais de viure se son degalhats aquelei trenteis ultimeis annadas mancan per afortir aquelei pistas.
Aquò dich, per afortir aquela incidéncia de cancers amé lei joinei fremas leis estudis mostran que lo cancer dau sen es pas solet dins aqueu cas ; d’autrei tocan mai lei joines adults : ansin ais Estats-Units aquelei de la traquèa e de la prostata. E lei mai mortaus per aquelei lescas de populacion sota cinquanta ans, segons de donadas de 2019, siguèron aquelei de la traquèa, dau paumon, dei budèus e de l’estomac.
D'autrei cancers progressan
Malaisat de chausir per una politica de prevencion que fague pas auçar l’ànsia per ren e que procura un franc benefici de santat, d’esperança de vida e de ben èstre.
Urosament lo cancer dei mai joines, premier aqueu dau sen, ben qu’en auça, demòra limitat, segons lo Centre Gustave-Roussy, de Villejuif, especialisat dins lo tractament de cancers. Totafes deu pas èstre ignorat, s’apren que deuriá contuniar. La revista Lancet a desvelat fa gaire que dètz-e-sèt cancers progressèron sensa relambi en particular dins la generacion naissuda entre 1965 e 96, e de recomandar de s’interessar ai factors de riscs.
E sus aqueu ponch, aqueu monde scientificò-medicau es pas encara clar… es encara de saupre ce que pausa problèma e quines son lei fònts dau risc per poder donar de responsas, e restancar l’aumentacion dau cancer dau sen per lei joinei fremas.
Urosament lo cancer dei mai joines, premier aqueu dau sen, ben qu’en auça, demòra limitat, segons lo Centre Gustave-Roussy, de Villejuif, especialisat dins lo tractament de cancers. Totafes deu pas èstre ignorat, s’apren que deuriá contuniar. La revista Lancet a desvelat fa gaire que dètz-e-sèt cancers progressèron sensa relambi en particular dins la generacion naissuda entre 1965 e 96, e de recomandar de s’interessar ai factors de riscs.
E sus aqueu ponch, aqueu monde scientificò-medicau es pas encara clar… es encara de saupre ce que pausa problèma e quines son lei fònts dau risc per poder donar de responsas, e restancar l’aumentacion dau cancer dau sen per lei joinei fremas.