Camin de cros a Christchurch


Quel est le plus grand mal : la série de défaites du XV de France, ou les cocoricos de la presse sportive française ? Au moins celles-ci nous éviteront ceux-là…



Per son 500en rescòntre internacionau, lei Neozelandés si son pagats una polida fèsta em'una Fanni espetaclosa per lei Blus.

Una piqueta de 30 a 0, aquò podié arrivar ai Namibians, Romanés, Georgians au Mondiau mai a nòstre XV degun s'òu pensava. 

Manco un tombat o una penalitat per escapar a l'infamié dau zerò, per leis òmes de Sant Andrieu es una cagada que convèn d'acarar.... La qualitat dau juec dei Blacks es pas una escusa, a Christchurch an pas fach de belugas.

Avieu criticat Michalak dins sa finala perduda de Tolon, es mai estat marrit dins la capitala dau miejorn neozelandés.

Es gaire gent e bessai pas legitime d'atacar leis individualitats dins leis espòrts coleitius estènt que cadun depènde deis autrei. Mai l'esèmple de Michalak au rugbì e de Benzema au foot qu'a plus marcat per lei Blus dempuei 1100 minutas, es per ieu un mistèri.

Mancam pas de jugaires gaubiats a son pòsta. La presènci de Saint André e Deschamps en tèsta d'aqueleis equipas que corron de desfacha en desfacha, es tamben un mistèri. Lei "gròs pardessus" dei doas federaciens an seis resons qu'escapon a ma reson.

Lei mestres taoistas esplicon que d'eveniments negatius aduson de consequencis positivas. Aquelei camins de cros de l'espòrt, de Montevideo a Christchurch, via Porto Alegre e Auckland, nos permeton d'escapar ai cocoricos dei jornalistas esportius. 

Mardi 2 Juillet 2013
Andrieu Abbe