Aurore Martin extradida per de fachs comés en França


L’extradition rapide de la jeune basque Aurore Martin pose un double problème moral : l’Etat peut-il autoriser que soit jugés ses ressortissants pour des faits qui ne sont pas interdits en France, et les Mandats d’Arrêts Européens doivent-ils être réclamés pour des délits d’opinion ?



Auròra Martin (photo Jean Daniel Chopin Max/PPP DR)
Alora que circulava amé sa veitura, la joina basca Auròra (33 ans) Martin siguèt interpellada per la polícia fancesa lo 1er de novembre, e lèu extradida en Espanha, onte lo jutge Garzon l’avié demandada a travèrs un Mandat d’Arrèst Europeu (MAE), pres i a dos ans. Li repròcha d’aver participat a-n-un acamp dau partit nacionalista basc Batasuna, a Pampalona en 2009.
 
Aquela frema, a l’epòca, siguèt tracha au burèu d’aquela formacion transfrontaliera en seguida de l’arrestacion de mai que d’un capoliers d’aqueu partit independentista, vist coma una veirina d’ETA.
 
L’afaire se complica d’un latz perqué es francesa e que l’Estat a ren fach per empachar que son drech d’associacion li vaugue la preson en Espanha, d’un autre latz perqué au nivèu dau drech estrech, l’extradicion èra pas forçadament justificada.
 
Confrontat ai criticas, Manuel Valls, lo menistre francés de l’Interior, pretende qu’i es per ren, çò que degun vòu crèire. E d’evitar la question : « es l’afaire de la menistra de la Justícia », Crestiana Taubira, que ela demòra muta.
 
Li a faugut que quàuqueis oras, au jutge de Pau, cochós de liurar Auròra Martin au jutge espanhòu, alora que mai que d’un còup « l’afaire » avié fa besquilhar lo projècte d’arrestacion. L’an passat, son lei gents de sa carrièra que l’avién sauvada dei policiers venguts per l’arrestar. 

Banalisation d'une procédure extraordinaire

« Un afaire extraordinari » que ditz Enric Labayle, especialista universitari  e cònsol adjonch de Baiona. « Segur que lo MAE es obligatòri per l’Estat, que li pòu pas escapar, mai çò que li repròchon justificava pas son emission ». E de sotalinhar que la França se mete am’aquò au nivèu de la Polonha que lança tant e mai d’aquélei MAE per un « òc » o per un « non ».
 
Dins lo cas d’Auròra Martin, segur que lo MAE es disproporcionat ai fachs que li repròcha la Justícia espanhòla. E sembla pas credible que l’Estat francés èra pas zelós per seguir lo jutge Garzon.
 
D’aqueu se podèm demandar perqué insistisse tant per aguer dins sei rets aquela peissalha ? Per simplament participar a-n-un acamp d’un movement enebit en Espanha se pòu pagar de dotze ans de preson.
 
Mai se pòu pensar que vòu subretot de noms de militants espanhòus, e d’informacions per lei far empresonar. Per far parlar Auròra Martin, es capable, coma es costumièra la Justícia, de la far mosir de mes e d’annadas. Degalhar la vida d’aquela trentenària per un nom, sembla èstre la tòca d’una Justícia espanhòla, que l’Estat francés li a donat la man per aquò.
 
Se tròba que lo MAE demandat per lo jutge Garzon « pertòca de causas reprochadas a la joina francesa que sarién estadas fachas tant en França coma en Espanha » pensa l’avocata d’Auròra Martin. Aquel estraç au drech a provocat una demanda de mesa en libertat, que n’en sauprèm mai dins un mes.

Dimanche 11 Novembre 2012
Michel Neumuller